Batalla jurídica per les targetes B
La Fundación Caja Madrid i Bankia esperen informes per reclamar el retorn dels diners
Fins ara només s'ha reintegrat 197.000 euros del total de 15,5 milions gastats
Van treure un total de 700.000 euros per les finestretes de les sucursals
L'enrenou per les targetes opaques de Caja Madrid creix cada dia. A mesura que es va fent públics les nombroses i sorprenents despeses que 86 directius van carregar a l'entitat, els dos hereus de l'antiga caixa –Fundación Caja Madrid i Bankia– ja estudien com reclamar la devolució dels diners. Les targetes opaques van estar vigents des de 1999 al 2012, just quan Bankia va ser nacionalitzada, i han suposat una despesa de 15,5 milions d'euros, dels quals 197.000 ja han estat tornats. La Fundación Caja Madrid pretén recuperar les despeses des del 1999 fins al gener del 2011, que és quan va començar a operar Bankia que, al seu torn, lluitarà per rescabalar-se d'aquestes càrregues des d'aquesta data i fins a la nacionalització del grup, al maig del 2012.
La Fundación Caja Madrid espera tenir, a partir d'aquesta setmana, els informes de tres assessors per dilucidar si pot reclamar la devolució de les despeses carregades en aquestes targetes opaques. Fonts de la fundació expliquen que s'està a l'espera dels consells aportats pels informes de tres despatxos d'advocats o consultores: Pérez-Llorca, Baker & Mckenzie i Grant Thornton. Un cop la fundació rebi aquests informes, la decisió de reclamar serà “gairebé immediata”, ja que tots tres despatxos porten i estudien el cas des del primer dia que es va fer públic.
Bankia, per la seva banda, té clar que també reclamarà les despeses fetes a través d'aquestes targetes, tot i que està a l'espera de les instruccions del jutge de l'Audiència Nacional Fernando Andreu, que dirigeix la investigació del cas. Cal recordar que Bankia està participada en un 60% pel FROB, que controla el Ministeri d'Economia. “El FROB té la instrucció de recuperar tots els diners que s'han utilitzat indegudament amb el benentès que, efectivament, es demostri que així ha estat en els procediments judicials”, va dir la nit de dissabte el ministre d'Economia Luis de Guindos des de Washington, on participava en la conferència de tardor de l'FMI.
Mentrestant, continuen apareixent dades força escandaloses i que deixen clara la impunitat amb què actuaven bona part dels consellers i alts directius de la polititzada caixa d'estalvi. Dels 86 ex consellers i directius de Caja Madrid amb targetes opaques, 29 van arribar a treure diners de caixers automàtics (per un import total d'1,21 milions d'euros) o fins i tot a través de la finestreta d'alguna oficina (per un import de 781.781 euros). És a dir, a través d'aquests dos canals i amb aquestes targetes, en teoria per despeses de representació, consellers i directius van retirar en efectiu prop de dos milions d'euros.
En tot cas, i a mesura que van apareixent dades, queda cada cop més clar que a través d'aquest sistema Miguel Blesa, que va presidir l'entitat entre l'any 1996 i el 2009, controlava de manera dòcil un consell d'administració en què seien representants del PP, del PSOE i IU, a més dels sindicats. Va ser un sistema que no va desmuntar el seu successor en el càrrec, Rodrigo Rato, i que tan sols va acabar amb la nacionalització del grup bancari.
Càrrec de 40.000 euros en una empresa nàutica
Les despeses que van apareixent són cada cop més sorprenents. L'exdirector de Comunicació de Caja Madrid Juan Astorqui va carregar amb la seva targeta de crèdit 39.760 euros en compres relacionades amb la nàutica. Amb aquesta targeta, Astorqui va pagar un total de 292.993 euros.
La targeta oficial tenia un límit de 9.000 euros al mes
Juntament amb les targetes opaques, els alts directius en tenien una altra, diguem-ne oficial, en què podien carregar despeses de representació de fins a 9.000 euros al mes. S'entén que en aquest cas, i a diferència de les que serien opaques, n'havien de justificar les despeses, fetes per raons laborals i que cobrien transport, manutenció, allotjament i altres partides de representació. A més, se'n podia ampliar el límit amb l'autorització pertinent. Per a un segon esglaó de directius del grup que va presidir Rato, hi havia un límit de 6.000 euros al mes i, per un tercer, de 3.000 euros, segons va informar ahir El Mundo.
Dos sindicalistes en fan ús celebrant el Primer de Maig
En l'ús de les targetes de Caja Madrid no es feien distincions de classe social. Dos exlíders sindicals presents al seu dia en el consell d'administració de l'entitat i, per tant, amb aquest plàstic, no van dubtar a celebrar el Primer de Maig amb la targeta. Rodolfo Benito, de CCOO, i José Ricardo Martínez, de la UGT, van anar al matí a les reivindicacions de tan assenyalada jornada i, després, van recuperar forces amb dinars de 170 i 133 euros respectivament. Més dades sucoses: Miguel Blesa va gastar 4.016 euros a El Corte Inglés tot just un hora abans d'abandonar la presidència de l'entitat i, per tant, lliurar la targeta.
El PP obre expedient als afiliats implicats en el cas
El PP incoarà aquesta setmana un expedient informatiu als 16 afiliats que estan implicats en el presumpte ús fraudulent de les targetes opaques de Caja Madrid. Entre ells, hi figura Rodrigo Rato, exvicepresident del govern espanyol i també de Bankia. Del total de 86 directius i consellers de Caja Madrid que van utilitzar aquestes targetes per a despeses personals, 28 van ser nomenats pel Partit Popular. No obstant això, el PP només pot prendre mesures contra aquells que tenen carnet del parit i que, segons fonts de la formació política, es redueixen a setze. El PP designarà un instructor per investigar-ne el cas.
