Mas defensa sol el 9-N i insta els pro consulta a col·laborar
El president i els partits sobiranistes escenifiquen al Parlament el desacord formal amb el procés participatiu en marxa
CiU i ERC aturen les negociacions del pressupost de l'any vinent
Bocins de porcellana fina sobre la moqueta vermella de l'hemicicle. Els partits pro consulta van escenificar ahir les discrepàncies amb la determinació d'Artur Mas de tirar endavant un procés participatiu amb urnes i paperetes el 9-N. El president de la Generalitat es va quedar sol al Parlament defensant la convocatòria alternativa a la consulta davant del PP i C's i les forces sobiranistes. Però va instar ERC, ICV-EUiA i la CUP a col·laborar per garantir que hi hagi una gran participació en la cita del novembre. “La consulta hi serà i es farà de l'única manera possible”, va sentenciar Mas contra els retrets dels líders amb qui feia 48 hores negociava una sortida consensuada per al 9-N. El desacord per la votació consultiva ha provocat dues conseqüències col·laterals: CiU i ERC han congelat les negociacions del pressupost de l'any vinent, els nacionalistes no descarten la pròrroga dels comptes, i Josep Antoni Duran i Lleida ha obert converses amb Miquel Iceta per explorar camins de governabilitat alternatius que la cúpula convergent no preveu per ara.
“Només els demano una cosa: tinguem consciència de la realitat d'aquest moment, sapiguem el que ens hi estem jugant”, va etzibar el president de la Generalitat a Oriol Junqueras. El líder dels republicans no va moure ni un mil·límetre la seva posició. Va tornar a acusar Mas de trencar la unitat introduint “un escenari nou i no pactat” i el va instar a recuperar la consulta descartada. El també líder de CiU li va replicar que “el que estava consensuat es manté”, perquè el pacte incloïa la data i la pregunta i no el decret posterior, que és el que ha deixat de banda el govern. A més, el president va retreure a Junqueras que la seva proposta “porta a desobeir i a no votar”, perquè al seu criteri no garantia l'execució de la convocatòria. El president dels republicans, tanmateix, va insistir que “ajudarà” la Generalitat igual que ho va fer abans que s'esquerdés la unitat de porcellana fina.
El líder d'ICV-EUIA, Joan Herrera, va aferrar-se a l'expressió de Mas per acusar-lo d'avançar amb el “martell” a la mà. “Si no pot refer la unitat convoqui eleccions”, li va respondre Herrera, determinat a no avalar el 9-N. Tot i que la CUP és qui més a prop estava de la proposta de l'executiu, el diputat Quim Arrufat també va esmolar el discurs per alertar que “la situació no podia ser pitjor” i va exigir al govern que “retorni a la consulta el suport majoritari que tenia”.
Mas va rebre retrets d'una banda i de l'altra de l'espectre parlamentari. El PP i C's el van acusar d'haver “enganyat” i generat “frustració” als independentistes, mentre que el govern avançava amb el dispositiu i la campanya informativa del procés participatiu basant-se en el marc legal genèric.
LES FRASES
L'Estat parteix d'un error: pensar en un referèndum
El govern va presentar divendres les al·legacions contra la suspensió de la llei de consultes i de la convocatòria de consulta del Tribunal Constitucional i, en el seu escrit, insisteix que es parteix d'un error: que es vol convocar un referèndum i no una consulta. Aquest és un dels principals aspectes en els quals es fa més èmfasi en les 25 planes de les al·legacions: “La consulta que la Generalitat pugui convocar no serà mai un referèndum ni ho pretén, ni tampoc un simulacre encobert de referèndum, tal com s'afirma en la demanda”, sosté l'equip legal de la Generalitat. Argumenta que per tirar-lo endavant no es compta ni amb el cos ni amb els procediments i instruments electorals i que, per tant, queda clar que només es tracta de consultar la població.
Aquest argument serveix, segons l'escrit, per constatar que aquest tipus de consulta no referendària no està subjecte a la competència estatal, ja que aquesta només afecta els referèndums. També defensa que la llei de consultes no és una iniciativa legislativa feta a mida per al 9-N. Es fa referència, així mateix, a jurisprudència anterior, com a la mateixa sentència del TC sobre l'Estatut d'Autonomia en què es reconeix el dret a decidir com a lliure aspiració seguint la legalitat constitucional.
Fa moltes altres consideracions per acabar demanant que es dicti sentència aixecant la suspensió tant de la llei de consultes com de la convocatòria.