Invertir en infància ha de ser prioritari

En els últims dos anys hem sentit com es parlava àmpliament de la situació d'emergència social que afecta milers d'infants a Catalunya. Els mitjans de comunicació dediquen molt espai a tractar de temes com ara la malnutrició infantil i la falta de beques i ajudes especials per a garantir necessitats bàsiques. Molt pocs expliquen, però, que aquest fenomen no és nou, que no és producte només de la crisi i que no se solucionarà si no prenem mesures de fons per acarar-lo. A la Fedaia hem dedicat gran part dels nostres esforços en els últims divuit anys a intentar que la societat i els responsables polítics comprenguin que el benestar de la infància implica implementar polítiques públiques fortes de protecció a la infància i les famílies.

El divuitè fòrum anual ha posat de manifest que la situació dels infants i els joves més desafavorits no millorarà si no invertim en ells. Mentre que la mitjana de països de la UE és d'un 2,2% del seu PIB en polítiques d'infància i família, a Catalunya és d'un 0,9% i a Espanya, d'un 1,4% del PIB. Les xifres de pobresa infantil han estat excepcionalment altes a Catalunya i a Espanya en èpoques de crisi, però també durant el període de prosperitat de la passada dècada.

Els que atenem els infants més vulnerables sabem que aquestes xifres d'inversió són absolutament insuficients i no permetran superar les altes taxes de pobresa infantil i exclusió que tenim al nostre país. Que Catalunya dediqui un percentatge molt menor del seu PIB a polítiques d'infància i família que els països del nostre entorn explica que ens trobem a la cua d'Europa pel que fa a benestar infantil.

La bona notícia és que en els últims dos anys s'han fet també alguns passos perquè el problema comenci a ser visible. Hi ha més consciència entre la societat, debats parlamentaris, informes i fins i tot acords com ara el Pacte per la Infància i el Pacte per a la Lluita contra la Pobresa a Catalunya, que ens agradaria que ja fos operatiu.

Malgrat aquests esforços, no hem experimentat grans millores que ajudin a canviar la situació de risc d'exclusió social i pobresa a la qual està exposat un de cada quatre infants i joves. El resultat d'aquesta falta d'inversió és que la situació dels infants s'ha precaritzat encara més amb la crisi i els casos d'infants que no gaudeixen del benestar mínim han augmentat.

La inversió no hauria d'estar supeditada, exclusivament, a la pressió de les emergències socials, és a dir, a la necessitat de donar resposta immediata a problemes que no podem eludir. Hauria de ser part d'un programa transversal, d'un eix vertebrador de les polítiques públiques. Invertir en infància significa augmentar i consolidar la xarxa de centres oberts que atenen els infants més desafavorits. Invertir en infància és garantir estabilitat en el funcionament dels centres residencials i dels acolliments que atenen els infants tutelats que depenen d'aquests serveis per tirar endavant. Invertir en infància és dedicar recursos suficients perquè els adolescents i joves que pateixen fracàs escolar disposin d'alternatives per formar-se, segones oportunitats i recursos d'inserció i formació. Invertir en infància és garantir una educació i una salut públiques de qualitat, i un nivell d'ingressos a les famílies que garanteixi que tots els infants tinguin les seves necessitats bàsiques cobertes. Totes aquestes coses són urgents. La infància no pot esperar.