La música explicada
L'In-Edit, reforçat per la nova edat d'or dels documentals musicals, engega demà la 12a edició amb 50 cintes i un creixent programa d'activitats paral·leles
El certamen projecta cintes sobre Alice Cooper, Mike Oldfield, Kate Bush i Dexys
‘Searching for a sugar man' ha revifat l'interès de cineastes per a personatges
a l'ombra
Consolidat com el festival de cinema amb més èxit del país després de Sitges, l'In-Edit ja té els projectors a punt per tal d'emprendre demà la seva 12a edició. L'expectació que generen molts dels títols estrella d'enguany (els de Pulp, Spandau Ballet i Nick Cave, en primer pla) fa preveure una altra edició d'èxit per al certamen, que l'any passat va superar els 30.000 espectadors i que contempla amb satisfacció com la seva trajectòria triomfant va de bracet amb la del cinema documental musical com a gènere, que amb la distribució en sales comercials de títols com Searching for a Sugar Man i 20 feet from stardom (guardonades amb un premi al millor documental en les dues últimes edicions dels Oscar), viu una clamorosa edat daurada a escala internacional.
Fer néixer una cada vegada més bullent producció de documentals musicals a Catalunya és, xifres a banda, el més gran èxit del Festival In-Edit. Els seus responsables, Cristian Pascual i Luis Hidalgo, director executiu i artístic respectivament, ho reconeixen amb modèstia, però el cas és que, sense l'In-Edit, ben pocs directors estarien gravant documentals sobre música ara com ara a Catalunya. És així que, després de l'èxit que van tenir l'any passat les cintes sobre Paul Fuster o el Nitsa Club, els cinemes Aribau de Barcelona acolliran, entre demà i el 2 de novembre, produccions catalanes com This is the unfinished story of The Missing Leech (retrat de Maurici Ribera, antiestrella folk de Sant Joan de Vilatorrada), The Jump! WTF Experience (repàs a les quasi llegendàries jam sessions dels dilluns al Jamboree), BCN, ¿Sello Discográfico? (film gravat amb iPhone i Súper 8 que analitza la influència geogràfica, arquitectònica i social de Barcelona envers la música electrònica que es fa a la ciutat) o I need a dodge! (un nou intent de reconstrucció dels anys que Joe Strummer, cantant de The Clash, va passar a Granada).
Cintes, com totes les que es projecten al festival, seleccionades segons la manera com s'explica la història i no pas en funció de la popularitat dels personatges que hi apareixen.
L'efecte ‘Sugar man'
És difícil, d'altra banda, trobar denominadors comuns en la cinquantena de films que s'exhibiran a l'In-Edit, nou dels quals concorreran en una secció oficial internacional i vuit en una d'estatal. Sí, però, que hi perdura un tret distintiu d'edicions recents: l'efecte Sugar Man. El ja històric film sobre l'enigmàtic cantant Rodríguez ha revifat l'interès per a personatges a l'ombra i, de la mateixa manera que l'any passat descobríem un grup negre del Detroit dels anys setanta anomenat Death o ens familiaritzàvem amb les rutines creatives del valencià Juli Bustamante, enguany fixem la mirada en Càndid Coll –un aparentment contradictori punk d'Hostalric, protagonista d'Un lloc on caure mort– o Miller, Miller, Miller & Sloan, uns absoluts desconeguts de Nova York que, no obstant això, han anat filmant les seves peripècies des del seu debut l'any 1983, aplegades ara en el film We don't wanna make you dance. Els documentals, tanmateix, que tenen més números d'exhaurir entrades són els que se centren en personatges coneguts. És el cas de les obres sobre Nick Cave, Pulp, Freddie Mercury, Elliott Smith, Johnny Winter, Mike Oldfield, Kate Bush, Dexys, Alice Cooper, Fela Kuti o Spandau Ballet, que assistiran personalment i al complet a l'estrena, dilluns vinent, de Soul Boys Of the Western World.
L'In-Edit es completa, finalment, amb un cada cop més dilatat menú d'activitats paral·leles, en el marc de les quals s'hi inscriu un concert de Gruff Rhys (que també presenta un film sobre la recerca d'un ancestre seu), una petita fira per a professionals i l'emissió d'un programa de ràdio en directe. Com els últims anys, un gruix important del contingut de la programació del festival es podrà seguir, des del sofà de casa, a www.in-edit.tv.
‘El gringo mariachi'
Matthew Stoneman (‘Mateo') engreixa la nòmina de personatges rocambolescos que han passat per les pantalles de l'In-Edit. Pèl roig i amb ulleretes, es passeja pels bars tocant música cubana i se'l coneix com a el Gringo Mariachi. Un film que, més enllà de l'extravagància, incideix també en l'alineació i la soledat.
Xerrant amb John Cage
L'holandès Frank Scheffer, director homenatjat d'aquesta 12a edició, reviu els seus encontres, en la dècada dels vuitanta, amb l'eminent John Cage. El tribut al cineasta es completa amb la projecció de les pel·lícules que va dirigir sobre Mahler, Varese, Stockhausen i Zappa, així com una classe magistral el dia 31.
Gent normal de Sheffield
Biografia dels autors de Common people que defuig els llocs comuns, A Film About Life, Death and Supermarkets s'endinsa en la vida i obra del grup de Jarvis Cocker per via de la gent corrent de la ciutat de la qual són originaris: Sheffield.
24 hores amb Nick Cave
Un dels films més esperats de l'In-Edit 2014, com ho demostra el fet que les entrades per al passi del dia 2 ja estan exhaurides. Vint-i-quatre hores entre la realitat i la ficció en la vida de Nick Cave, amb aires de cinta de David Lynch.
En suburbis de Dublín
Emmirallant-se amb el cinema de Ken Loach i Mike Leigh, la jove directora irlandesa Claire Dix debuta amb la història de Costello, Willa i GI, tres rappers dels pitjors barris de Dublín embolicats en mil problemes. Un film, però, amb dosis de tendresa que torna a reivindicar el hip-hop com a eina per a la salvació.
Càndid Coll, antiheroi
Miguel Ángel Blanca (cantant de Manos de Topo) i Raül Cueva treuen el nas en la quotidianitat de Càndid Coll, membre d'Autodestrucció i i d'uns quants projectes de l'escena punk del Montseny. S'hi alternen tendres escenes familiars amb disbauxes nocturnes i confessions a milers d'anys llum dels tòpics.