Plou i fa sol

Dilluns al matí va ploure i va fer sol a la vegada. “Plou i fa sol...” Anava a deixar-ho aquí, en els punts suspensius, confiant que el lector completés la tonada, però com que en Magí Camps, cap de llengua de La Vanguardia, aquell mateix dia lamentava en el seu article habitual que es perdin les frases fetes i altres elements creatius de la llengua, ho diré sencer per als lectors que vagin curts de folklore: “Plou i fa sol, les bruixes es pentinen; plou i fa sol, les bruixes porten dol.” Ens havien ensenyat la cançoneta de petits i encara és l'hora que l'hagi entesa: quina relació hi ha entre que plogui i faci sol amb el fet que les bruixes es passin la pinta o portin dol? Més important: quines bruixes? Hi havia tonades igualment enigmàtiques: “Escarabat bum bum, posa-hi oli, posa-hi oli, escarabat bum bum, posa-hi oli, en el llum.” Que hi havia llums d'oli i que la iaia n'aprovisionava per si es tallava el corrent elèctric és inqüestionable. Ara: qui era l'escarabat bum bum que els havia d'alimentar? Elements de la Catalunya rural, suposo, que es van desplaçar i mantenir “a poblat”, com deia Joan Amades per referir-se als nuclis urbans. S'hi mantenen? A pagès, eren més entenedors? “Qui juga de pinyol, tres, sis, nou; qui juga de paret, tres, sis, set.” He dit “de paret” però no n'estic segur. Alguna paraula que rimava amb “set”. Què és jugar “de pinyol”? Tal vegada una manera de comptar en el joc de fet i amagar? La “paret”, si fos aquesta la paraula, ens posaria sobre la pista. Potser era “bolet”? El surrealisme literari és una creació popular.

El cas és que dilluns va ploure i va fer sol. Com que des d'on ho observava el sol em venia de cara, la pluja, al contrallum, va prendre una coloració de plata lluminosa que poques vegades he vist. La pluja de vegades em dóna sorpreses. A Nova York vaig comprovar que cau de molt amunt. Aquí cau del pis vint, que és l'últim que està il·luminat perquè no n'hi ha cap més a sobre. A Nova York es precipita del pis cent cinquanta.

Els homes del temps havien pronosticat un descens de les temperatures acusat a partir de dimarts. No havien dit que dilluns hagués de ploure. El sol els devia enlluernar. Jo, que porto un meteoròleg a dins –els catalans portem a dins un meteoròleg i un sociolingüista–, sempre dic que no hi ha una sobtada baixada de les temperatures sense un previ episodi de pluja. Dilluns vaig estar segur de l'encert frigorífic dels meteoròlegs professionals, sobretot quan el sol es va retirar definitivament i la pluja es va fer acompanyar d'unes boletes d'anís que els que en saben anomenen calamarsa.