L'arquitecta i exregidora de Ciutat Vella, Itziar González (1967), ha publicat un llibre de converses amb l'ambientòleg i també activista Iago Otero (1981). En el llibre, Revoltes (Dau Edicions), que es presenta avui, s'agafen de la mà per explicar-se la formació d'un “ésser polític”. Dos activistes de dues generacions diferents dialoguen i s'interroguen sobre les vies d'“alliberament” de les tiranies econòmiques, financeres o estatals. En el llibre, i esperonada per Otero, González ofereix reflexions polítiques i vitals, i algunes revelacions del seu pas per l'Ajuntament de Barcelona, a la regidoria de Ciutat Vella. Aquí en comparteix algunes.
En el llibre diu que és després de deixar el càrrec de regidora de Ciutat Vella que neix la seva construcció política. Per què?
Perquè descobreixo que els camins pels que jo havia assolit un espai de realització política eren camins pels que circulava, no camins on jo realment vivia. Jo no vaig poder fer casa a la regidoria de Ciutat Vella i la prova és que me'n vaig anar. Vaig descobrir que allà no podia expressar la meva dimensió política, que a la força és cooperativa i necessita dels altres.
També fa una crítica al sistema de partits, que va participar a crear el seu pare...
Participo familiarment i ambientalment de la redacció d'una Constitució on s'està definint l'estructura de representació democràtica. Des de sempre ha estat una discussió familiar. La democràcia representativa és una democràcia formal, no real. Per mi, el sistema de partits que van fer les persones que van liderar la transició no van donar prou importància a la formació política de la ciutadania i al control permanent de la ciutadania. En els partits polítics de la transició hi havia la llavor franquista de l'opacitat. En van arribar al poder van fomentar una xarxa clientelar, van desmantellar els moviments socials, els van capturar.
Des de les noves esquerres s'està treballant en la regeneració. Per què no hi és en les alternatives de Guanyem o la CUP?
La meva aportació a regenerar, en aquest moment, no és entrar a dins, que és una opció que ja vaig fer, sinó que és ajudar a enfortir la capacitat d'autonomia i autoorganització de la ciutadania. Calen les dues coses: entrar a dins, amb ganes de regenerar això, però també cal complementar aquest dins amb un fora molt més autònom.
Per què serveix el Parlament Ciutadà, el moviment que vau fer públic fa cosa d'un any?
És reivindicar que ens calen altres espais d'exercici de la política complementaris al representatiu. El sistema dels partits és una manera de vehicular peticions ciutadanes al govern de les institucions, però no és l'única. És el reconeixement que cal un altre hemicicle, complementari al de la representació, que és el de la participació directa i de la capacitat de generar propostes autònomes. El Parlament Ciutadà fa lleis, però lleis fetes pels moviments activistes especialitzats i coneixedors, fa propostes de desobediència civil, per tant, fa control de l'executiu, i promou consultes. Vam fer el Multirreferèndum i participarem activament en aquesta consulta.
El funcionament de la Ciutat Vella que es va trobar és un exemple d'aquesta xarxa clientelar? En el llibre diu que hi ha casos com l'associació de veïns del Raval que “exigeixen a l'alcalde el pagament de quantitats de diners molt superiors al que volen fer”...
El que vaig trobar quan vaig arribar a Ciutat Vella és que hi havia una relació clientelar del sistema participatiu formal que havia reconegut l'Ajuntament, és a dir, les associacions de veïns, els consells ciutadans... Hi havia alguns nuclis resistents, però vint-i-pico d'anys de govern del PSC van permetre generar unes xarxes dels districtes amb els moviments veïnals excessivament continuistes. A través de les subvencions i una sèrie de mecanismes es perdia la vocació de contrapoder que tenia la xarxa veïnal. Per sort, també em vaig trobar amb la gent de V de Vivienda, com l'Ada Colau i la Gala Pin, i també l'associació del Casc Antic, que mai havia caigut en el clientelisme del PSC de Ciutat Vella.
En un moment del llibre explica un tipus de violència que va patir per part del PSC de Ciutat Vella, que la citava amb veïns de “la xarxa clientelar” perquè se li queixessin. “El president ni s'immutava davant els insults i el maltractament que jo rebia”, diu...
Si rebien queixes de les xarxes veïnals continuïstes respecte a mi, algunes persones rellevants del PSC em citaven davant d'ells. Era cridada a capítol per escoltar les queixes. Era violent, masclista i inútil, perquè a mi no em canviava res. Era passar aquell mal tràngol, anar-me'n i ja està. El PSC no m'obligava a res, però no m'evitava el tràngol. Era més important la xarxa clientelar que la regidora electa.
Quan parla de l'hotel del Palau diu que “tothom sabia” que Millet era “un gàngster”...
A nivell de la gent que treballava al Palau corrien veus. La percepció que jo tenia, una mica com ha passat amb el cas Pujol, era que la personalitat del Millet, malgrat ser respectada, tenia una ombra allargada de sospita. El dia abans que li donessin la Medalla de la Ciutat, els vaig dir que estaven a punt de donar la medalla a algú que m'havia arribat de molts llocs que no era de fiar. I l'endemà entraven els Mossos al Palau i no li van donar la medalla.
La negativa del govern del PSC a tombar el projecte de l'hotel del Palau va ser el motiu de la seva dimissió. Ara que han passat quatre anys, n'està segura que l'hotel del Palau no es farà?
Jo crec que es farà. Hi ha riscos que es faci, perquè no s'ha aturat el planejament. S'han obert les concessions de llicències d'hotels, s'ha modificat el planejament general, d'amagat, dient que qualsevol edifici catalogat també pot tenir hotel i no s'ha fet cap publicitat. S'està treballant molt fortament per donar-li un marc legal possible.
S'han expulsat tants de veïns de Ciutat Vella que això ja no és recuperable?
Quedem uns quants, resistents, i ens estem organitzant, reconeixent. No està clar que això no acabem recuperant-ho. Per donar-li la volta caldria una gran estratègia fiscal i policial, de molta intensitat, i sembla que no estem en aquest horitzó. Hem de treballar per conscienciar els nostres polítics, els nostres veïns. Els que encara hi som donem guerra. S'ha vist amb la Barceloneta, que està liderant una certa mobilització a Barcelona sobre el model de turisme. I n'estic orgullosíssima.
En aparèixer els casos de corrupció recent a la Guàrdia Urbana, què ha pensat?
Que afortunadament estem vivint unes revoltes, que es remou tot i van sortint totes les coses que han de sortir. Jo ja vaig trobar corrupció en el meu cos de funcionaris. No m'estranya. Els càrrecs públics que tenen una importància estratègica per aconseguir un nou negoci estan sotmesos a moltes pressions i si no generes un control, una revisió i una mobilitat això passa. Espero que la regeneració de la democràcia passi per una reflexió profunda de l'administració pública.
A Ciutat Vella vau denunciar un seguit de pràctiques mafioses. Hi continuen sent?
Malauradament, a les ciutats contemporànies part de la seva economia passa per canals il·legals. A moltes ciutats de tot el món hi ha una quantitat de diner negre i d'economia criminal. M'he adonat que és una cosa molt habitual, que no és diferencial de Barcelona. Cada vegada més es basa l'economia d'una ciutat en el blanqueig o en el moviment de diners que procedeixen de paradisos fiscals. És un dels grans reptes de la classe política i dels estats.
Tot el que ha sortit després l'ha alleujat?
El que em sembla meravellós és que estigui sortint. Els que hem denunciat la corrupció ens sentim sempre molt sols. S'està fent evident que hem dissenyat un sistema que es nodreix sistemàticament de corruptes i de corruptors. Si hi ha corrupció no hi ha política. Si els que governen corrompen, compren una xarxa clientelar, compren vots, el seu estar en el poder no es basa en què la ciutadania els sostingui, ells paguen perquè la ciutadania els voti. És una perversió immensa. Davant d'això, cal remoure.
