Els sords també poden riure

Cada cop és més freqüent veure un programa de televisió, un acte de caire social o un discurs oficial traduït al llenguatge de signes per fer-lo accessible per al col·lectiu de persones sordes. El traductor acostuma a ser una persona de posat discret, que ocupa un raconet de l'espai en qüestió i procura no fer gaire nosa. A Santa Coloma de Gramenet, dos artistes locals com són el Prebe i el Jona (músic el primer, còmic el segon) van creure en un moment donat que podien idear un espectacle d'humor adreçat a tots els públics, però pensat especialment per a les persones sordes.

Va ser així com van idear Humor sense barreres, un monòleg acompanyat de música en directe en què el traductor no es limita a gesticular amb les mans, sinó que la seva participació també adquireix el to còmic sobre el que pivota l'espectacle. El Jona, artísticament conegut com l'Operari de l'Humor, idea i interpreta el monòleg. El Prebe (veu i guitarra), coproductor de l'espectacle, posa la música en directe junt amb dos companys més que toquen la bateria i el baix. I Joan M.Gil, coneixedor del llenguatge de signes, s'estrena en la faceta còmica i resulta tot un descobriment escenogràfic. No només tradueix el monòleg del Jona, sinó que fins i tot les lletres dels temes musicals sóc intel·ligibles per a les persones sordes.

Aquesta simbiosi és la que permet que el públic sord gaudeixi de l'espectacle al mateix nivell que les persones que no presenten cap dificultat. La fusió és tan màgica que en l'estrena de l'espectacle, al Teatre Sagarra, el públic que omplia les butaques va ovacionar els artistes movent les dues mans a l'aire. Ara, Humor sense barreres arriba a Barcelona. Avui i demà, 7 i 8 de novembre, l'espectacle s'atura al Teatre Casinet d'Hostafrancs. El preu de les entrades és de deu euros.

Aquesta serà l'estrena del muntatge a la capital, però els seus promotors ja negocien amb algunes administracions per poder fer gira per diferents municipis del territori català, atesa la singularitat de la proposta.

Pel que fa al monòleg sobre el qual versa Humor sense barreres, el Jona avança: “Parlo molt de mi mateix, de la meva quotidianitat, i de temes d'actualitat. Sempre, això sí, amb Santa Coloma a la boca.” Actualment, en el mercat cultural no existeix cap proposta similar a la d'aquests colomencs. “O jo no l'he sabuda trobar enlloc”, diu el Jona. La idea de dissenyar una proposta pensada especialment per a aquest col·lectiu va sorgir després de viure de prop l'experiència d'uns amics dels dos productors de l'espectacle, que tenen dos fills petits amb seriosos problemes auditius.

Durant la posada de llarg de l'espectacle, les emocions es van disparar. “I vam veure que valia la pena moure'l més enllà de Santa Coloma, atès que les persones sordes no tenen accés al teatre”, subratlla l'actor colomenc. A Humor sense barreres, fins i tot l'acomodador de la sala domina el llenguatge de signes, “perquè tots els assistents siguin tractats de la mateixa manera, sense fer cap diferència”.