Qui cedeix a què?

El govern espanyol havia preparat una pista d'aterratge a Artur Mas perquè cedís l'organització de la consulta alternativa a la societat civil a canvi d'una declarada tolerància. L'executiu català no va cedir en el fons: manté l'organització de la convocatòria, se'n responsabilitza i garantirà la legitimitat dels resultats, tal com va confirmar Mas a porta tancada durant la reunió del Pacte Nacional pel Dret a Decidir. Però sí que va cedir en la posada en escena. Va delegar a Joan Rigol el protagonisme públic d'ahir. El socialcristià va posar l'accent en el paper dels voluntaris i en l'“acompanyament” dels partits i les entitats a l'hora de la roda de premsa del Consell de Ministres. El govern, a més, espera fins a l'últim moment per anunciar els llocs i hores en què votaran el president de la Generalitat i els consellers, i és hermètic sobre una possible compareixença de Mas. De la intervenció de Soraya Sáenz de Santamaría es desprenia que La Moncloa podria no fer ús de l'única alternativa que té per aturar materialment el procés participatiu: maniobrar perquè els cossos policials retirin les urnes i entomar el desgast de la imatge internacional. Qui cedeix a què? És La Moncloa qui pot fer el pas enrere o ha estat el govern català? L'executiu de Mas ha demanat al TC que concreti els límits de la suspensió però l'alt tribunal no respondrà a temps. ¿Es pot impedir l'exercici dels drets de participació, llibertat d'expressió i llibertat ideològica? Els dos governs arriben al 9-N com el gat i la rata. Però de moment les urnes i les paperetes ja són als col·legis.