Joves i alternatius

“Avui dia pots fer una pel·lícula amb un mòbil, tot depèn de la creativitat”, diu el productor i director Lluís Miñarro. Això explica en part l'existència del que Tess Renaudo, membre del comitè directiu de L'Alternativa, defineix com “un planter impressionant” de cineastes, que es posa de manifest en aquesta edició del festival de cinema independent, que es tanca demà: “Hi ha molts autors catalans, o que no han nascut aquí però han vingut a estudiar o formar-se a Barcelona, o simplement a viure-hi.”

El cas és que hi ha una desena de films, majoritàriament documentals, entre curts, migmetratges i llargs. Xavier Artigas i Xapo Ortega presenten a la secció Panorama Ciutat morta, documental de denúncia sobre la corrupció policial i política de Barcelona. Hi ha tres films d'aproximadament una hora de durada: Movie, de Meritxell Soler Gonzàlez; Salóme, d'Yrsa Roca Fannberg, i Després de la generació feliç, del director Miguel Ángel Blanca. I hi ha seleccionats, a més, curtmetratges de Pablo García Pérez de Lara, Marla Jacarilla, Luis Macías, Aitor Gametxo i Diana Toucedo.

La tria “té a veure amb el nostre compromís amb la indústria i la creativitat local”. “Volem que sigui present aquesta energia que hi ha a Barcelona”, diu Tess Renaudo. I afegeix: “És una ciutat molt creativa, en part pel fet de ser tan cosmopolita. Molta gent ve aquí a estudiar, però també n'hi ha que vénen a viure, que simplement s'enamoren d'algú o alguna cosa..., i això crea un planter impressionant.” De fet, ella mateixa és anglesa i treballa des de fa anys a L'Alternativa. “A més –afegeix–, amb la revolució digital els límits per poder fer cinema ja no existeixen. Basta una idea i pocs mitjans per fer un curt.”

Lluís Miñarro també ho veu així: “Hi ha a l'abast eines per fer cinema als marges, però després no esperis que es vegi a les sales de cinema normals, per l'estructura del producte, per la durada, o perquè no tenen un acabat més o menys decent des del punt de vista tècnic. Però hi ha propostes molt interessants.” En aquest sentit, hi ha hagut un canvi, opina el director d'Estel fugaç: “Tot aquest jovent són autors que han entrat al cinema amb propostes molt personals i sense ensumar la indústria. Fins ara gent com Mar Coll i Kike Maíllo accedien al cinema des de les escoles, de l'Escac o la Pompeu Fabra, a través de productors. Però aquests nous directors són més autogestionaris, i festivals com L'Alternativa aposten per aquesta gent que treballa absolutament als marges, a Catalunya, Madrid i altres llocs.”

Marta Andreu és directora del màster de documental de creació de la Universitat Pompeu Fabra, i és present a L'Alternativa com a productora de Salóme. No creu que es pugui parlar estrictament d'una nova generació: “Jo no veig trets comuns entre ells. En tot cas, la llista s'hauria d'ampliar a d'altres cineastes que treballen ara. Només hi ha el fet que comparteixen dècada i una mateixa geografia, i hi ha una realitat que comparteixen, davant i darrere la càmera. Això normalment fa que tinguin coses en comú, perquè planten la càmera davant de la mateixa realitat. De fet, a tots ens passa, quan una cosa ens preocupa, tots parlem del mateix.”

Marta Andreu creu que “si visquessin una realitat més dolça, apareixerien més clarament les individualitats, farien coses més diferents, però vivim el que vivim, i el cinema se'n fa ressò”. Un dels efectes de la crisi és la precarietat de mitjans. “Això és un tret comú –també assenyala Marta Andreu–. És una generació que treballa amb pocs recursos, però almenys tenen la possibilitat de fer-ho, troben els mitjans per tirar endavant les seves pel·lícules, amb càmeres petites...”