La perfecció és blaugrana
El Barça respon al 0-6 del Madrid amb una ‘maneta' al Vila-real en una clara declaració d'intencions
Thiago, Cesc, Alexis i Messi (2) sentencien en la nit que Guardiola dignifica més el 3-4-3
VILAREAL0
BARÇA5
Tres mesos després, la lliga tornava al Camp Nou. Era un partit de màxima exigència i el Barça el va ventilar amb una facilitat tan insultant que el va convertir en anècdota. La nit en què més preocupaven les baixes en defensa va convertir-se en una de les més plàcides de les 410 que Valdés ha defensat la porteria blaugrana. Amb tres defenses i talent per donar i per vendre de mig del camp cap amunt, el Barça va ser un vendaval contra un Vila-real que va convertir-se en una joguina. Era una nit d'estrenes, circumstància que Thiago i Cesc, abans del descans, van aprofitar per aplanar el camí en una exhibició meravellosa. Després de la represa, la maneta, la van completar Alexis i Messi, que va fer un doblet, per deixar clar que qui vulgui prendre la lliga al Barça haurà de suar de valent. El 5-0 d'ahir contra un Vila-real de Champions és la millor resposta per a aquells que es fregaven les mans després del 0-6 del Madrid a La Romareda. El camí serà llarg. El Barça, amb nits com les d'ahir, deixa clar que ara mateix l'aposta segura és continuar creient-hi. Com a mostra, el partit d'ahir. Algun dia el futbol haurà d'agrair a Pep Guardiola la capacitat que té per reinventar-se. A banda de la quantitat de títols amb els quals està omplint el museu blaugrana, el tècnic aporta una quantitat d'intangibles que són part de culpa que el Barça visqui el seu millor moment de la història. A més de convertir-se en un tècnic que ja té un lloc per sempre en l'enciclopèdia del futbol, el de Santpedor continua acreditant que possiblement és un dels millors motivadors del món. Conscient del perill real que un equip mori d'èxit, el tècnic sap que la clau principal perquè això no passi és buscar nous reptes. El d'ahir és un exemple.
Davant, possiblement, l'equip que per concepció, per cultura futbolística, per mecanismes i per filosofia més s'assembla al que fa aquest Barça, ell va optar per traçar un nou dibuix. Va prescindir d'un defensa i va col·locar un mitja punta més. L'aposta, de risc màxim. El desenllaç, enèsima exhibició d'un equip sense sostre.
Tres defenses
Cesc i Alexis –tots dos van debutar al Camp Nou en l'onze inicial i van estrenar-se amb un gol– són una mina. A banda d'augmentar la competitivitat, converteixen el Barça en un equip amb un ventall de recursos encara més il·limitat. El xilè, d'extrem tancat, i el d'Arenys, de fals davanter centre, eren possiblement les dues peces que faltaven per imposar un 3-4-3 amb clares reminiscències de dream team. Johan el va posar de moda, Pep l'ha perfeccionat. L'holandès mai es va atrevir a fer-ho amb rivals importants. El català se la va jugar el dia que menys defenses tenia per convertir el Vila-real en un equip innocu.
El triomf d'ahir del Barça té un mèrit brutal. En la forma i en el fons. Va tenir sempre la pilota i amb una pressió asfixiant va fer dels de la Plana Baixa un equip que en el minut 15 ja havia claudicat. Amb quirats de talent al mig del camp (qui s'atreveix ara a dir que Thiago i Cesc no poden jugar plegats?), Messi fins i tot es va sentir alliberat. El Vila-real no veia la pilota i el monòleg blaugrana va ser més gran que el 2-0 que Thiago (24') i Cesc (44') van situar abans del descans. El brasiler va marcar disfressant-se de Messi en una conducció elèctrica que va culminar amb un xut ajustat. El d'Arenys, aprofitant una assistència màgica de l'argentí en el que era el seu segon partit seguit golejant –tercer si es compta el Gamper–. Era tanta la disbauxa de talent dels blaugrana que els de Garrido deambulaven pel camp sense saber quina línia havien de tallar. Perseguien la pilota més per obligació que per convicció. La fuita al mig del camp visitant era incontrolable contra un Barça que creava autopistes per tots els racons del camp.
El xou de Leo
En el diccionari de Guardiola res és casual. No ho va ser que en el minut 6 de la segona part, Alexis i Messi fessin pujar els colors a un submarí destrossat. El xilè, rebentant la pilota després d'una assistència de luxe de Thiago per estrenar-se de blaugrana; i Leo, cinquè gol en quatre partits, en una jugada marca de la casa que acaba on és habitual. L'argentí s'ho va passar de cine. Com més talent, més joia. A banda de marcar, va fer un recital de passades que van convertir el Barça en un equip inaturable.
Juan Carlos Garrido va amagar el cap sota la jaqueta i va començar a sacrificar davanters per acumular més homes al darrere. La solució li va funcionarnomés a mitges. Leo Messi va completar la sagnia, després d'una altra i valuosa assistència de Thiago.
