«Al president del Barça, se l'ha de protegir sempre»

–Ahir va fer un mes que el Barça va guanyar la Champions a Roma i, conseqüentment, el triplet. Creu que els barcelonistes són conscients del que ha aconseguit aquest equip?

–«La gent ho va paint, assaborint. El barcelonisme té tot el dret de gaudir aquest fet memorable al ritme que pertoca. El que s'ha fet és molt important i s'ha de disfrutar, amb respecte pels que se'l mereixen.»

–Se li donarà més mèrit d'aquí a uns anys?

–«El que ha fet aquest equip es recordarà sempre, perquè s'han superat referències. S'han marcat sis gols al Bernabéu, s'ha aconseguit un triplet, una fita que no havia aconseguit cap equip de la lliga... Sempre podrem dir que l'any 2009 es va guanyar el triplet, la lliga dels sis gols al Bernabéu. I també es recordarà sempre la manera de jugar d'aquest equip. Amb els seus orígens cruyffistes, però amb una personalitat pròpia molt marcada pel magisteri de Pep Guardiola. I m'agrada també reconèixer la feina del Txiki, que és un dels artífexs de la configuració d'aquest equip.»

–S'ho havia arribat a imaginar?

–«Esperava fer una bona temporada, però la realitat ha superat la ficció.»

–És el millor mes de maig de la seva vida?

–«Segur. Ha estat un mes de maig d'alegria en alegria, de celebració en celebració. Memorable.»

–Quin moment no oblidarà mai?

–«No puc escollir-ne un. N'hi ha molts. Els sis gols al Bernabéu; la manera de jugar; el gol d'Iniesta a Londres; les genialitats de Messi durant tota la temporada; la final de copa contra l'Athletic, en què Touré i Bojan fan dos gols sensacionals; el mestratge del Xavi i Iniesta; el gol de Puyol al Bernabéu, que dóna un petó a la senyera; el gol de Piqué; la final de Roma; les aturades de Víctor Valdés a Drogba... Tots són moments meravellosos.»

–Apostar per Pep Guardiola com a entrenador és la millor decisió esportiva que ha pres?

–«És una de les millors. D'aquesta temporada ha estat la millor. Però si mirem els sis anys de mandat –amb tres lligues, dues Champions, una copa i dues supercopes– crec que la millor decisió esportiva va ser nomenar el Txiki secretari tècnic. Després d'això hi van haver més decisions molt bones, com ara apostar per Rijkaard; definir un estil de joc, que va ser cosa del Txiki; pujar el Messi al primer equip; incorporar jugadors del planter...»

–Com el definiria?

–«És un gran entrenador, amb molta personalitat. Treballa molt bé i és un gran mestre. Quan vam apostar per ell no vam tenir la complicitat necessària. Hi havia molta gent que pensava que la millor opció era una altra. Vam ser valents i vam apostar per ell amb l'aval de l'opinió del Txiki i d'altres persones de les quals valoro molt la seva opinió. És un tècnic que prioritza l'equip per sobre de les individualitats. Fa que tothom se senti important. Aquí demostra la seva capacitat per fer de mestre i de líder d'un projecte important.»

–Va agafar l'equip en un moment difícil després de dos anys en blanc i una moció de censura.

–«Crec que això era l'embolcall. Al darrere hi havia una feina molt ben feta, amb un equip amb jugadors de gran talent. El que calia era un canvi en el lideratge de l'equip, i així ho vam fer. Ell es va trobar un equip preparat i ha creat nous líders que estaven en el club però que necessitaven aquest canvi.»

–Després del triplet ningú se'n recorda dels que van marxar.

–«Jo sí que els recordo. I amb agraïment. Tant a Ronaldinho, com a Deco, com a Rijkaard. Crec que els actuals líders de l'equip els deuen molt.»

–Entén que Pep Guardiola no vulgui renovar?

–«El que se li ha proposat és millorar el contracte com a premi a la temporada que s'ha fet. Pel que fa a la durada, ell està a gust amb aquest contracte i s'ha de respectar. Com el Txiki, que no vol estar lligat més enllà del 2010. La meva opinió és que seria bo per a l'entitat que, com que hi haurà eleccions, no hi hagués una aturada en el projecte esportiu i que la nova junta directiva tingués el projecte esportiu funcionant, ja que s'ha demostrat que és bo.»

–Qui sí que ha renovat, tot i que ha costat, és Víctor Valdés.

–«Encara no hi ha res signat, tot i que va tot pel bon camí. Per mi, és el millor porter del món. I és de la casa. Començar l'alineació amb Víctor Valdés ens identifica.»

–I què passarà amb Samuel Eto'o?

–«Té contracte fins al 2010 i, com que li queda un any, el que estem fent és parlar d'una possible renovació. És normal que es facin aquestes coses quan queda un any de contracte.»

–Vostè sempre ha dit que vol que es quedi en el Barça?

–«Per descomptat, que m'agradaria que es quedés, però és una qüestió que estan parlant la secretaria tècnica i el seu representant. El que esperem és arribar a una solució que satisfaci les dues parts. La meva relació amb ell sempre ha estat molt sincera, molt directa, i la meva voluntat sempre ha estat que continuï amb nosaltres, però aquest tema ara l'està tractant la secretaria tècnica.»

–El Barça aplica una escala salarial a tots els seus futbolistes. Eto'o ho ha d'entendre?

–«Sí. Eto'o i tots els jugadors. Aquesta escala salarial no ens la saltarem ni amb els jugadors que hi ha en la plantilla ni amb els que puguem fitxar.»

–La plantilla del triplet també es pot millorar. Com es pot fer?

–«El cos tècnic creu que s'han de reforçar una sèrie de posicions per mantenir la competitivitat i el grau de motivació d'aquesta temporada, i això és el que farem.»

–Es parla de Villa, Ribéry, Mascherano, Ibrahimovic, Mata... Diuen que hi ha 35 milions d'euros per fitxar. Amb aquests diners es poden fitxar aquests jugadors?

–«L'habilitat de la secretaria tècnica és fitxar els jugadors que més poden aportar a l'equip a un preu raonable, que no estigui fora de mercat. Això és el que està intentant fer la secretaria tècnica, i cada any ho ha aconseguit.»

–El satisfà que Villa hagi escollit jugar en el Barça?

–«Ja veurem què passa amb Villa. Crec que, a qualsevol jugador, li parles del Barça i veu una proposta esportiva molt interessant per a la seva projecció personal. Això ens ajuda en les negociacions, però no ho és tot, també hem de tenir en compte l'aspecte econòmic, que és important per als jugadors, com a professionals que són.»

–Tots els jugadors que vol el Barça, els acaba volent també el Real Madrid.

–«És una prova que la secretaria tècnica del Barça és una referència, que escull molt bé els objectius per reforçar l'equip.»

–No es podrà fitxar algun dels objectius que es tenia per a la temporada vinent per culpa de Florentino?

–«No. El que sí que ha creat Florentino ha estat un sotrac en el mercat, ja que l'ha situat a un nivell més alt del que estava. Ara bé, amb els seus diners, cadascú fa el que vol. El que tenim des d'aquí és la sensació que el Real Madrid contraprograma.»

–Com pot aconseguir Florentino tan fàcilment els crèdits?

–«Això posa de manifest dues cultures diferents, dos models diferents. Nosaltres fabriquem pilotes d'or i ells les han de comprar. El nostre model és propi de la nostra cultura. De l'empresari que pica pedra, inverteix amb prudència, estalvia i no estira més el braç que la màniga. Nosaltres produïm jugadors, en tenim deu de primer nivell en el primer equip. Ells tenen un model diferent, més propi del model financer. A nosaltres, ens costa més anar al crèdit i ells tenen més facilitats. L'origen del seu model està en el pelotazo, una paraula que no té traducció al català.»

–A Madrid tenen massa complicitat de polítics, banquers i mitjans de comunicació?

–«En tenen molta, però per molta complicitat que tinguin no podran evitar que el Barça hagi guanyat la copa, la lliga i la Champions. També tenen complicitats polítiques i aquí, en sis anys, no m'ha fet la sensació de tenir-ne. Crec que no ens han tornat el que el club ha donat al país. Ara bé, si no les tenim no ens queda més remei que treballar i aprofitar el talent i l'enginy propis de la nostra cultura.»

–Florentino, en les tertúlies de Madrid, diu que la temporada vinent li agradaria fitxar Messi o Iniesta. Té por en aquest sentit?

–«La veritat és que desconec aquestes paraules, però si són certes em semblen una falta de respecte. El que puc dir és que aquí tenim un model, tenim els jugadors compromesos i contents amb els seus contractes. I així continuarà sent. Por de Florentino, en absolut.»

–Fa un mes del triplet, però no fa ni un any de la moció de censura. Quin canvi.

–«Sí. Primer, donar les gràcies a tots els socis que ens van donar suport en aquell moment tan difícil. I sobretot als meus companys de junta, que van defensar una manera de fer i un model que ja deia jo que funcionava més enllà de la situació conjuntural que es va produir per no haver complert les expectatives que es tenien i que va provocar certa frustració. El que ha passat aquesta temporada és un premi als que creiem en aquest model de Barça, en els nostres ideals, a les persones que superen pressions i als que posem per endavant els interessos col·lectius als individuals. Estic molt agraït a tots els que no van fer servir la sortida fàcil, que és abandonar el vaixell.»

–Com és la seva relació amb els que van abandonar?

–«Amb uns tinc més bona relació que amb uns altres. Tenim una relació de respecte mutu.»

–La moció va ser motivada només per dos anys sense títols o també va tenir alguna cosa a veure algunes actituds del president?

–«Això va ser important, però alguns van voler crear una situació apocalíptica que no existia aprofitant i magnificant algunes actuacions personals meves. Tot es va treure de mare amb una intencionalitat evident i va calar perquè va coincidir amb què llavors el barcelonisme estava emprenyat, i amb raó. Els que no es van mobilitzar o ho van fer en contra van fer possible els moments que estem vivint ara.»

–La propera temporada serà la seva última en el càrrec. Li fa especial il·lusió algun títol? La Champions al Bernabéu, per exemple?

–«No ens hem de fixar objectius. Hem de continuar treballant amb serietat, humilitat, respecte pels contraris i esperar que la temporada sigui com aquesta, amb èxits.»

–I que em diu del mundial de clubs?

–«Se'ns resisteix i és un repte. No l'hem pogut guanyar un parell de vegades a Tòquio i ara que es jugarà a Abu Dhabi, esperem que canviant de lloc, canviï la nostra sort.»

–Li agradaria deixar enllestit el projecte que ha de sortir de la requalificació dels terrenys del Miniestadi?

–«En tinc molt poca fe, perquè m'han dit tantes vegades que entraria en el ple de l'Ajuntament i no s'ha complert, que he perdut la fe en la paraula de les persones que han de decidir. Si hi ha voluntat política, benvinguda serà, si no és així, doncs mala sort. Em sabrà greu perquè és un tema necessari per al Barça i molt important per a la ciutat i el país. El Miniestadi, que no té sentit amb la ciutat esportiva, l'únic que fa és de barrera arquitectònica. El barri es podria millorar, però...»

–Alguna altra cosa que li faci il·lusió?

–«N'hi ha moltes. Per exemple, introduir el vot per correu en les eleccions. Això ens faria ser un club més universal, més modern. Aquest sistema ja s'està aplicant a alguns països i m'agradaria que el Barça fos la primera institució esportiva que l'apliqués. I també continuar desenvolupant projectes solidaris que fan que els nens ens tinguin com a equip favorit a tot el món. No només pels jugadors que tenim, també pels valors que promou el Barça. I en l'àmbit econòmic vull tenir la satisfacció de marxar havent tingut superàvit en tots els anys de mandat.»

–Quin serà el segell particular que deixarà Joan Laporta?

–«Primer vam fer una revolució i el que hem intentat és consolidar-la. Vam fer una revolució amb uns eixos característics. El primer, la catalanitat del Barça. M'he mostrat desacomplexadament catalanista, amb respecte per a tothom perquè el Barça és un club globalitzat, i això m'omple d'orgull. El Barça més universal de la història s'ha manifestat a les Nacions Unides com un club català de futbol. Hem potenciat la nostra llengua, la nostra història, la nostra cultura. I per altra banda, hi ha uns resultats esportius contundents. En sis anys s'han guanyat vuit títols i s'ha fet la millor temporada de la història del club.»

–Quan marxi es podrà dir que ha estat el millor president de la història del Barça?

–«Això no es podrà dir mai perquè el millor president de la història d'aquest club ha estat Joan Gamper.»

–Entendrà que es faci la distinció entre el millor president de la història i el que ha guanyat més títols?

–«Jo el que espero és que el proper president guanyi més títols, encara, ja que com a barcelonista ho estaré desitjant.»

–Se l'ha valorat per la seva valentia quan ha hagut de prendre decisions, però hi ha qui el critica pel seu caràcter impulsiu.

–«Jo respecto totes les decisions. El que he procurat és dedicar els millors anys de la meva vida al Barça. Crec que és necessari tenir una personalitat forta per poder dirigir el Barça.»

–Tots els èxits esportius li compensen que hagin plegat catorze directius?

–«Sí, sobretot perquè n'hi ha hagut molts més que no han plegat. Tots hem anat aportant els nostres coneixements en aquest model que és bo per al Barça. Em compensa perquè em quedo amb les vivències que he tingut amb les persones que han resistit en els moments més difícils, que han superat pors que eren insuperables.»

–Però alguns moments difícils no els ha creat vostè mateix?

–«Es pot entendre que alguns perdessin la confiança en mi, en la persona que liderava el projecte. Però hi ha gent que parla sense haver tingut l'experiència de ser president del Barça. Hi ha moltes coses que només coneixes quan hi ets. El que tinc clar és que, al president del Barça, se l'ha de protegir sempre, perquè ha de prendre decisions importants que no agraden a tothom, perquè hi ha molts interessos de tot tipus. Això és difícil de portar. La millor temporada de la història del Barça coincideix en el moment en què tinc la junta directiva més cohesionada i més protectora. Quan el president queda desprotegit i ha d'actuar més és quan es produeixen més situacions de risc i, com que jo no sóc infal·lible, m'he pogut equivocar.»

–Em pot dir tres qualitats seves com a president?

–«No m'agrada parlar de mi mateix, perquè pot semblar pretensiós. Jo el que procuro fer és allò que crec millor per al club.»

–Doncs pot dir-ne tres de Jaume Ferrer, per encapçalar la futura candidatura continuista?

–«En té moltes. Ell i la resta de vicepresidents. I també Xavier Sala i Martín. Han acumulat una experiència, han sabut resistir en els moments difícils i són artífexs d'aquest model que funciona.»

–De totes aquestes persones, ja té decidit qui ha de ser el candidat continuista?

–«Sí, però m'ho reservo perquè és un debat que hem de tenir en junta directiva.»

–I quan s'ha de tenir decidit?

–«Crec que a partir del gener. Ara ens vénen les supercopes, l'inici de la lliga, la lligueta de la Champions, el mundial de clubs. Crec que ens hauríem de pronunciar a partir del gener.»

–Participarà en la campanya?

–«Donaré la meva opinió com qualsevol soci del Barça, però la meva opinió estarà basada en l'experiència acumulada en aquests anys i uns coneixements del que significa ser president del Barça.»

–A Sandro Rosell, li veu alguna qualitat?

–«No vull opinar sobre les persones que no estan avui en la junta, ja que hauria de parlar de tots els socis del Barça que estan legitimats per ser presidents.»

–Què farà quan acabi el seu mandat?

–«Continuar treballant al meu despatx d'advocat i intentar actuar pel que fa a les inquietuds que tinc com a ciutadà català per ajudar que el país prosperi.»

–Des de la política?

–«No ho tinc previst. M'agradaria agafar una mica de distància en el tema de la projecció pública.»

–Com veu al país?

–«Crec que tenim polítics molt capacitats, però hi ha una falta de capacitat per fer un front català que no permeti el maltractament que estem tenint per part dels que governen l'Estat. Haurien de reflexionar i els que tinguin capacitat per liderar un front català haurien de fer renúncies personals per lluitar pel país.»

entRevista a JOAN LAPORTA.