Resistència activa
Giro d'Itàlia. Joaquim Rodríguez sobreviu a l'ofensiva de Ryder Hesjedal, que retalla 12 segons i es postula ara com a gran favorit
Ningú va dir que seria fàcil. Aquesta expressió resumeix la situació en què ha quedat Joaquim Rodríguez al Giro després de la penúltima etapa dolomítica en què el seu rival, el canadenc Ryder Hesjedal, li va recuperar 12 segons que el situen a només 17 de la maglia rosa. El duel que van protagonitzar els dos favorits en les rampes de l'Alpe di Pampeago, va fer honor a l'èpica del ciclisme clàssic, a banda deixar-los absolutament esgotats quan encara s'ha de disputar avui la temuda etapa del Mortirolo i l'Stelvio. Michele Scarponi i Ivan Basso, tot i donar la cara, van tornar a quedar un pas enrere.
Hesjedal va atacar en els últims tres quilòmetres. Rodríguez no va poder respondre en persona al desafiament del canadenc. Però tampoc va treure la bandera blanca. Va seure al seient i, amb una cara de sofriment que se li ha vist poques vegades, va decidir morir sobre la bicicleta abans que lliurar completament el Giro a l'enemic. En aquests interminables tres quilòmetres, Hesjedal va mostrar una fe indestructible en les seves possibilitats, mentre que Rodríguez va acabar tocat però no vençut, tot i que va passar el relleu de favorit número 1 al ciclista del Garmin. Amb tot, en un Giro tan canviant, les tornes poden canviar en qualsevol moment.
Roman Kreuziger
L'altre protagonista del dia va ser el ciclista de l'Astana, que es va desfonar en l'etapa de dimecres i que va competir com un animal ferit. El txec va arriscar en el penúltim port (Lavaze, 2a categoria) i amb un esforç sobrehumà va creuar la meta com a vencedor quan Hesjedal semblava caure sobre seu com un animal rapinyaire. L'etapa va tenir molts altres herois anònims. L'escapada del dia (12 corredors) es va desfer com un gruyère en el primer pas pel Pampegiao. Joan Antoni Flecha (Sky), entre ells, va tornar a mostrar el seu esperit irreductible, fins i tot en els pitjors dies.
L'estratègia
En el llarguíssim Manghen (20 quilòmetres) el Liquigas va agafar les regnes del pilot i va marcar la tradicional marxa verda de les etapes més dures d'aquest Giro. Els primers que ho van pagar van ser Beñat Intxausti (6è de la general) i Paolo Tiralongo (8è), tots dos sense esma. Basso va renunciar un altre cop a atacar de lluny i simplement va seleccionar el grup de favorits que posteriorment quedaria fet miques. Entre els escapats, Sandy Casar i Stefano Pirazzi van sobreviure a la primera pujada a Pampegao, moment en què el Liquigas va començar a donar símptomes de debilitat.
Que Hesjedal intuïa un final més o menys feliç va quedar clar quan en la pujada final va ordenar posar Christian Vandevelde endurir encara més la cursa. Mentre al davant Kreuziger s'anava cruspint un per un tots els escapats en el grup dels favorits es palpava la tensió, sobretot per la mirada amenaçadora de Hesjedal. Rodríguez, que aspirava a guanyar més temps, se'l mirava amb malfiança. La dansa rosa va esclatar amb Scarponi, que no tenia res a perdre. Hesjedalva enganxar-se com si res a la seva roda. Purito i Basso va respondre bé a les primeres acceleracions, però van haver de cedir. El català es va refugiar rere Basso, primer, i Domenico Pozzovivo després, i va confiar-ho tot a l'acceleració final per salvar la maglia.