Esports

Pedala, Forrest

Ciclisme. Segona victòria en quatre etapes per a Peter Sagan, que es confirma com l'estrella emergent del pilot

Peter Sagan (Liquigas) està envalentidíssim, i amb raó. Té 22 anys, ha disputat quatre etapes en la volta ciclista més important del món de les quals n'ha guanyat dues i és el líder de la regularitat. I, el millor de tot, les seves victòries no han estat cap sorpresa.

En la primera etapa en línia ja sortia a la majoria de travesses i, ahir, la seva victòria es pagava amb xavalla a les cases d'apostes, perquè ha demostrat que si en l'últim quilòmetre la carretera pica cap amunt ell és el més fort. Precisament, una aposta amb els seus companys de Liquigas és el motiu de la celebració que va fer ahir. Si guanyava, havia d'imitar Forrest Gump. I va procurar tant tenir temps de fer-ho, que fins i tot va obtenir avantatge respecte als seus rivals en l'arribada: l'organització li va donar un segon sobre Boasson Hagen després que s'imposés al noruec de l'Sky i al mallot groc, Fabian Cancellara en l'esprint posterior a la rampa de 400 metres que animava l'arribada. I si diumenge va acostar-se al rècord de guanyador més jove en el Tour –Armstrong el 1993 en tenia 21–, ahir va anar més enrere en la història per acostar-se a un altre rècord; el de l'alemany Dietrich Thurau, que va guanyar dues de les tres primeres etapes. Criticar les motos i la policia per haver provocat caigudes, a la televisió i quan tot el món el mira li dóna, a més, galons. I té 22 anys (!). No té la pressió pel groc, aspira a mantenir el verd i ja són molts els que el situen en una altra dimensió, on viu des de fa anys el seu ídol, Leo Messi: “És un superdotat, ho demostra en cada cursa i en el futur podrem dir que hem corregut amb ell”, afirmava Samu Sánchez (Euskaltel).

Selecció natural

L'etapa es va convertir en una aventura per a la supervivència des que a 51 km per a l'arribada –quan la carretera ja es va fer estreta– es va produir la primera de les quatre caigudes del dia. L'última, a 30 metres de la meta i amb Bradley Wiggins tallat en el grup del darrere. L'organització no li va fer perdre temps, primer. Després 47 segons i més tard un altre cop va aplicar la normativa que si la caiguda és en els últims tres quilòmetres les diferències s'anul·len. Amb la primera va arribar el primer abandonament del 99è Tour: el novè home de l'Sky, el bielorús Kanstanstin Siutsou (fractura de tíbia). Les pulsacions es disparaven, amb el guanyador del Giro Ryder Hesjedal (Garmin) endarrerit per problemes mecànics. Sagan –sí, Forrest– punxava i al davant ningú afluixava. I a 30 per arribar, una altra caiguda, en aquest cas en amb la segona baixa: José Joaquín Rojas (Movistar), amb una triple fractura de clavícula que el podria apartar també dels Jocs de Londres. I patums desconnectades del grup com Tony Martin (Omega) i Mark Cavendish (Sky). Menció a part mereix la repassada que li va fer el campió del món a tres Vacansoleils en l'esprint intermedi (Van Hummel era l'aposta, i tenia dos llançadors), amb mirada vacil·lant inclosa. Christian Vande Velde (Garmin), quart el 2008 i candidat a donar la sorpresa aquest any va perdre dos minuts, Richy Porte (Sky) dos, Thomas Voeckler (Europcar) set i els Movistar Rubén Plaza i Juanjo Cobo, quatre i deu. La tercera caiguda no va tenir conseqüències, i també hi va haver l'atropellament d'un espectador per un cotxe de la caravana publicitària.

El fuster intranquil

El danès Michael Morkov (Saxo Bank) es va postular com un dels altres protagonistes, si més no, de la primera setmana del Tour. També hi debuta, i abans de ser professional era fuster. “Estava desitjant viure del ciclisme, és una professió que m'entusiasma”, deia. I com molts dels ciclistes de moda en el pilot, va començar a la pista –campió del món el 2009, en americana–. Un origen que fa encara més estrany que sigui el líder de la muntanya, si no fos perquè ha puntuat en la majoria dels ports gràcies a les escapades. Aquest any ha estat en dotze escapades, i amenaça de tornar-hi avui. Els seus companys d'escapada van ser Rubén Pérez (Euskaltel), Sébastien Minard (Ag2r), Giovanni Bernaudeau (Europcar) –fill del quatre vegades guanyador de la Midi Libre, Jean-René Bernaudeau, i que va liderar el Tour el 1979– i Andrei Grivko (Astana); l'últim a despenjar-se de Morkov i que va fer treballar el Radio Shack perquè va ser desè en el pròleg i liderava la general de manera virtual durant molts quilòmetres. Morkov va rodar sol fins que el pilot el va neutralitzar, amb Ivan Basso (Liquigas) al davant per garantir l'arribada a Sagan des del Mont Lambert (a 6 km de la meta).

3a etapa (207 km)
1r Peter Sagan (Liquigas)
4h42:56
2n Edvald Boasson Hagen (Sky)
a 1.
3r Fabian Cancellara (Radio Shack)
m.t.
4t Michael Albasini (Greenedge)
m.t.
5è Alessandro Petacchi (Lampre)
m.t.
6è Cadel Evans (BMC)
m.t.
7è Nicholas Roche (Ag2r)
m.t.
8è Samuel Sánchez (Euskaltel)
m.t.
9è Bauke Mollema (Rabobank)
m.t.
10è Vincenzo Nibali (Liquigas)
m.t.
General
1r Fabian Cancellara (R.Shack)
14h45:30
2n Bradley Wiggins (Sky)
a 7
3r Sylvain Chavanel (Omega)
a 7
4t Tejay Van Garderen (BMC)
a 10
5è Edvald Boasson Hagen (Sky)
a 11
6è Denis Mentxov (Katuixa)
a 13
7è Cadel Evans (BMC)
a 17
8è Vincenzo Nibali (Liquigas)
a 18
9è Ryder Hesjedal (Garmin)
a 18
10è Andreas Kloden (Radio Shack)
a 19
11è Bauke Nedmollema (Rab.)
a 21
12è Maxime Bellmonfort (R. Shack)
a 22
13è Janez Slobrajkovic (Astana)
a 22
14è Rein Taaramae (Cofidis)
a 23
15è Peter Sagan (Liquigas)
a 24
16è J.C. Peraud (Ag2r)
a 23
17è Marco Marcato (Vacansoleil)
a 23
18è Haimar Zubeldia (Euskaltel)
a 24
19è Wouter Poels (Vacansoleil)
a 24
20è Nicolas Roche (Ag2r)
a 25
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.