Debutants als Jocs de Londres
ÀNGEL MULLERA (ATLETISME)
L'últim tren va ser el bo
Àngel Mullera va complir diumenge el seu somni de convertir-se en atleta olímpic després d'aconseguir la mínima (8:17.91) en els 3.000 m obstacles en l'última oportunitat
Va començar la temporada marcat per la fractura al sacre que es va fer, però la seva recuperació va ser ràpida i entre l'abril i el maig ja tornava a córrer
Àngel Mullera està content com un gínjol. En té motius. A final de gener va tenir una lesió greu (es va fracturar el sacre del gluti esquerre) i veia perillar la seva participació en els Jocs de Londres, però diumenge passat, després d'una recuperació exprés, aconseguia la seva primera classificació olímpica en la prova de 3.000 metres obstacles. “Només he pogut entrenar-me dos mesos a ple rendiment, però la recuperació ha estat ràpida. Em vaig sentir molt bé, suposo que gràcies als exercicis que vaig poder fer a la piscina i en bicicleta, que em van permetre mantenir el meu fons i el meu pes. De seguida vaig fer temps semblants als de les temporades anteriors, en el mateix període. Va ser força sorprenent”, explica Mullera. A principi de maig va poder reprendre els entrenaments amb total normalitat, sense molèsties. L'estada que va fer a Font-romeu, en altitud, va ser clau en la seva preparació, així com la redistribució del calendari.
Sense europeus
Mullera va renunciar als europeus d'Hèlsinki, celebrats fa un mes, per centrar-se en la classificació olímpica: “No volia cremar etapes abans d'hora i arriscar-me a tenir una altra lesió. Els europeus d'atletisme em van enxampar massa aviat. M'obligaven a forçar la màquina a final de maig per estar a punt per al juny.” L'atleta selvatà, de 28 anys, va preferir seguir amb la seva rutina d'entrenaments i participar en alguna prova aïllada per preparar bé el míting de Mataró, en el qual tindria l'última oportunitat de pujar al tren que porta a Londres.
Compleix
Tenir la segona millor marca espanyola actual no era garantia de res, i menys després d'haver sortit recentment d'una lesió i de la lògica falta de ritme de competició. Però Mullera va sorprendre amb un temps excel·lent (8:17.91) en la prova maresmenca després d'haver corregut els 700 metres últims en solitari. Era la seva segona millor marca personal i quedava a poc més d'un segon de la que va aconseguir a Barcelona ara fa un any (8:16.47). La classificació per als Jocs Olímpics quedava certificada i l'alegria de Mullera era desbordant. “És un somni complert”, valorava Mullera a peu de pista, repetint una frase de recurs en aquestes ocasions, però tan certa com que es diu Àngel i és de Lloret de Mar.
Amb més calma, l'atleta comentava com viu el moment actual, que, pel que representen uns Jocs Olímpics per a un esportista, probablement sigui el millor de la seva carrera: “Mai abans havia estat tan motivat per córrer una cursa com ara.” No sempre l'ha tinguda, aquesta motivació. Fa quatre temporades res no li sortia bé: “M'entrenava bé, però llavors feia mals resultats en les curses i no aconseguia baixar de 8:30.” Fins i tot va arribar a platejar-se deixar-ho, però la perseverança i l'ajut d'un psicòleg el van ajudar a centrar-se.
Mullera creu que arribarà en un bon moment a Londres: “Les sensacions són bones. Encara em queda marge de millora i tinc tres setmanes per acabar-me de preparar. Si igualo els meus millors temps,puc acabar entre els deu primers .”
Lloret de Mar, el bressol
Mullera pren el relleu a un altre lloretenc il·lustre, José Luis Blanco, semifinalista olímpic en els Jocs de Pequín 2008 en la mateixa prova. El caldo de cultiu d'atletes d'obstacles a la població selvatana no és casualitat. Mullera en culpa l'entrenador, Isidro Jiménez, responsable, també, de la bona evolució dels júniors Jonathan Romeo i Anna Quilez. “Fa disset anys que estic amb ell. És el meu amic, el meu germà i el meu pare”, assegura. A ell vol donar les gràcies per haver aconseguit la classificació olímpica, així com als amics, familiars i patrocinadors (Asics, Ajuntament de Lloret i Compressport). A tots ells els ho podrà agrair a la pista el divendres 3 d'agost, amb la disputa de les sèries. Si es classifica, correria la final dos dies després. Llavors ja haurà assolit el seu objectiu.
El que vingui de més, ja seria un regal.