Un Tour a dues velocitats
El ciclista murcià completa una llarga escapada amb una victòria com les d'abans a l'inèdit coll de Peyragudes
Wiggins s'assegura la primera victòria d'un britànic al Tour després d'una altra exhibició monumental de Froome
“Potser no guanyo mai el Tour, però seria molt greu. Tinc 27 anys i espero tenir la meva oportunitat en el futur.” Aquesta frase de Chris Froome (Sky) defineix perfectament la sensació agredolça amb la qual va acabar ahir el ciclista l'última gran etapa de muntanya del Tour. L'anglès va demostrar, un cop més, una força sobrenatural per escalar i va haver d'esperar el seu company i líder, Brad Wiggins, tan descaradament que la pregunta sobre què hauria passat si hagués anat per lliure quedarà eternament a l'aire. Froome demana a crits un equip al seu servei, però haurem d'esperar per veure-ho.
Wiggins (32 anys), tot i que va treure la llengua per seguir Froome, va obtenir allò que realment perseguia, assegurar el primer triomf d'un britànic al Tour. El líder podrà acabar-se de lluir en la contrarellotge de demà a Chartres (53 km) en un terreny de somni per a un contrarellotgista com ell. L'altre home del dia va ser Alejandro Valverde (Movistar), que es va refer d'un Tour maleït amb una victòria com les d'abans, atacant des del principi i arribant desfet a la meta. A la meta, el murcià va tenir un record per a l'enyorat Xavi Tondo, amic i company d'entrenaments a Sierra Nevada. Per a Valverde la victòria té un valor doble, ja que arriba uns mesos després d'haver complert dos anys de sanció. El líder del Movistar va resistir en la pujada final l'atac dels dos monstres de l'Sky.
La jornada, com la del Tourmalet, va tornar a ser un ball de bastons des del xiulet de sortida. Les escapades es van succeir una rere l'altra amb Thomas Voeckler (Europcar) i Fredrik Kessiakoff (Astana) deixant-se l'ànima en la lluita per la classificació de la muntanya. El Movistar va jugar fort des del primer minut i al coll de Mente va atacar amb tot: Valverde, Cobo, Rui Costa, Kirienka i Karpets.
En el descens, emboirat i humit, Vincenzo Nibali (Liquigas) va connectar amb el grup de davant. Això va obligar l'Sky a una persecució ferotge del seu enemic número 1. Valverde va haver d'apel·lar a la diplomàcia internacional per convèncer Nibali que es deixés anar perquè si no l'escapada no arribaria enlloc. Finalment el sicilià va donar la mà a l'espanyol i va deixar de pedalar. L'escapada estava salvada.
Amb tot, el Liquigas no es va resignar i amb Nibali ja al pilot l'equip va decidir marcar un ritme constant. L'objectiu era mantenir l'escalador amb possibilitats de victòria d'etapa, un triomf que s'havia de decidir en els últims 35 quilòmetres en la llarguíssima pujada al coll de Balés, seguida del Peyresourde (per la vessant més forta) i la desconeguda rampa final a Peyragudes.
En el petit grup capdavanter, Voeckler encara va aconseguir passar primer pels colls d'Ares i la cota de Burs. Sumant l'etapa de dimecres i la d'ahir el francès va encadenar set ports dels Pirineus en el primer lloc, una cosa mai vista. A la pujada al Balés Rui Costa, el company de Valverde, va llançar un primer atac. Només va ser un avís del Movistar. El murcià havia conservat forces i amb el pilot a només dos minuts se la va jugar i va marxar en solitari. Va coronar el port amb mig minut sobre Egoi Martínez (Euskaltel), que en el descens va llançar la tovallola.
En el grup del líder l'esforç del Liquigas i del veterà Ivan Basso eren inútils. Valverde es va presentar al peu del Peyragudes amb una diferència que semblava suficient. Llavors, però, va començar el festival. Cadel Evans i Haimar Zubeldia van rebentar després d'un canvi de ritme demolidor del sempre valent Jurgen van den Broeck. Nibali tampoc tenia més forces.
I arranca Froome
A 3 quilòmetres de l'arribada va començar l'exhibició del duo de britànics de l'Sky, que van decidir anar a buscar Valverde. Froome va sortir com un míssil nuclear descontrolat i la imatge imperial de Wiggins va quedar en entredit. El líder no podia seguir el gregari. Froome hauria tingut força de sobres per atrapar el del Movistar, guanyar l'etapa i mantenir la disciplina d'equip, perquè el primer lloc de Wiggins no va perillar en cap cas. El mànager de l'Sky, David Brailsford, no va donar llibertat al seu cavall més jove. L'equip estava per sobre de les individualitats.
Just el contrari que va passar en l'anàrquic RadioShack. El seu ciclista més ben situat a la general, Haimar Zubeldia (fins ahir cinquè), va perdre contacte amb el grup de favorits. El seu company Andreas Klöden va punxar, va canviar la roda i en comptes de donar un cop de mà al basc el va deixar enrere. Quin exemple.