‘Enjoy' Wiggo
Segona victòria d'etapa per a Bradley Wiggins que aprofita l'última contrarellotge per reivindicar-se
És el primer britànic que guanya el Tour, amb el seu company Froome, segon
Ho havia de fer. I és clar que va fer-ho. Bradley Wiggins va arrodonir el seu Tour amb la segona victòria d'etapa, totes dues en contrarellotge i totes dues amb una superioritat exagerada. I tal com va passar a Besançon, en la primera, amb Christopher Froome com a segon en l'etapa. El seu company a l'Sky, que també acaba el Tour en segon lloc en la general va tornar a ser el millor entre els mortals. I va acabar a 1:16 del seu cap de files (!), aquell a qui mirava de reüll a les Peyragudes aquest dijous mentre aguantava el manillar de la bicicleta amb una mà, en un gest de suficiència que només el ciclista nascut a Kenya i educat a Sud-àfrica s'ha pogut permetre en la 99a edició del Tour. Precisament la 99a és la primera que guanya un ciclista britànic, i ho fa amb un altre britànic en segon lloc –mai havien tingut presència ni tan sols en el podi–, després de guanyar les dues contrarellotges planes –des del 1999 que el guanyador del mallot groc no ho feia; aleshores va ser Armstrong i amb el pròleg inclòs– i després d'haver de suportar la pressió de ser el favorit i d'haver de respondre a preguntes relacionades amb el dopatge; dia sí, dia també. Fins i tot va arribar a plantejar-se publicar el seu passaport biològic. I Wiggo també s'apunta aquest Tour després d'haver de suportar els enemics a casa: la primera setmana amb Marc Cavendish, que es queixava que l'Sky se centrés en el mallot groc i no l'ajudés a guanyar etapes a l'esprint –avui el campió del món pot acabar empatat en victòries d'etapa amb el seu gran rival, l'alemany André Greipel (Lotto), i amb la revelació del Tour, l'eslovac Peter Sagan (Liquigas)–. I la segona setmana va arribar el torn de Froome, que després de guanyar en la primera etapa de muntanya fa quinze dies a la Planche de les Belles Filles, va fer el primer dels dos gestos amb els quals ha volgut passar davant del seu líder a La Toussuire, en la segona etapa alpina. Un Tour que Wiggins afegeix a les victòries aquest any a la París-Niça, al Tour de la Romandia i al Dauphiné. I compte amb els Jocs Olímpics. Perquè dissabte que ve Cavendish pot guanyar l'or en la prova de ruta, i el mallot groc avui a París, la prova de contrarellotge, l'1 d'agost.
I va fer-ho
Era l'últim de sortir i ho havia de fer. Havia de guanyar l'etapa i amb una diferència prou àmplia que demostrés la seva superioritat al llarg de les tres setmanes, període en el qual només Froome l'ha pogut posar en evidència. I tal com va passar en la contrarellotge anterior l'actuació de Wiggo sobre la cabra va tornar a ser magistral. I també com el 9 de juliol va tenir en Froome la referència. Perquè mentre el seu company anava marcant els millors parcials, superant els registres de Luis León Sánchez –campió estatal de la disciplina– o Tejay Van Garderen, el líder els anava superant. En 23 i 12 segons en el primer, al quilòmetre 14. En 4 i 54 (!) en el segon, al 30 i mig i amb vent de cara. Un paper, el del murcià de Rabobank, un pèl trist. Perquè el punxava la televisió mentre els dos Sky arribaven a meta.
L'altre Tour
Però si a Sánchez li va tocar sortir mentre li passaven la mà per la cara, el paper de la trista figura el va fer Cadel Evans. Després de punxar als Pirineus, el guanyador el 2011 va veure com al primer parcial ja hi passava a 1:10 de Luis León. Però és que el pitjor de tot va ser veure com Van Garderen el doblava. Sí, aquell a qui va recriminar que no l'esperés diumenge passat quan l'australià va ser un dels més perjudicats pel sabotatge dels claus a la carretera. Ja va estar a punt de veure com Wiggins el doblava al Dauphiné, i ahir es va produir la imatge amb el millor jove d'aquest Tour passant el guanyador del de l'any passat. Evans va acabar 35è a 11:56.