Somnis d'infantesa
El ciclista irlandès establert a Girona va guanyar l'última etapa pirinenca i confirma que el 2013 és el millor any de la seva carrera
El líder del Tour, Froome, es va haver de defensar sol pràcticament tota l'etapa
Nou front de lluita per un graó en el podi per la desfeta de Porte
El Garmin va ser un dels artífex de la davallada dels Sky atacant aviat
Daniel Martin (Garmin) no va tenir una bona presa de contacte amb els Pirineus. Dissabte va patir de valent en una jornada llarga i calorosa i va ser el quinzè de creuar la línia de meta situada a Ax 3 Domaines, a més de dos minuts del vencedor Chris Froome, que ahir va conservar el mallot groc i la diferència amb els seus rivals principals. Tot i això, el vigent vencedor de la Volta Catalunya no es va desanimar i al final del dia tan sols esperava amb delit que el sol tornés a sortir i que el director de cursa donés el tret de sortida a la segona i última etapa pirinenca abans de la jornada de descans d'avui. La novena etapa, en què els ciclistes havien d'unir Sent Gironç amb Banheras de Bigòrra (168 km) i superar quatre ports de primera categoria i un de segona, era força especial per ell. “El 1999 vaig tenir la meva primera experiència del Tour a la carretera a la vall Loron i Àdet. Avui correm gairebé la mateixa etapa #dreambigkids (grans somnis d'infantesa)”, havia escrit en el seu compte de Twitter poc abans del començament. De manera que el ciclista irlandès establert a Girona va sortir amb ganes d'oferir espectacle.
Dit i fet. Ahir Martin va firmar un bon xou. Possiblement, més complert del que hauria pogut imaginar fa catorze anys, justament quan el nord-americà Lance Armstrong guanyava el primer dels set Tours que va guanyar de manera consecutiva. Martin, com la resta dels Garmin –amb l'excepció de Rohan Dennis que no va prendre la sortida– van començar l'actuació molt aviat, en un inici d'etapa trepidant i que va dinamitar el gran grup. El conjunt dels Estats Units en va ser el principal responsable. Però Martin encara no havia dit l'última paraula i en els últims cinc quilòmetres de l'ascens a La Horqueta d'Ancida, l'últim port de la jornada, es va escapar del grup capdavanter i va reblar el clau. Només el danès de l'Astana, Jakob Fuglsang, el va poder seguir. El tàndem es va entendre a la perfecció i en els trenta quilòmetres finals va obrir una escletxa de poc més de mig minut respecte al grup de perseguidors, amb pràcticament tots els ciclistes importants. Era una incògnita saber si el temps seria suficient perquè els dos últims aventurers de la jornada es disputessin la victòria, però ho van aconseguir i en els dos darrers quilòmetres Fuglsang i Martin van deixar de cooperar i es van declarar la guerra. L'irlandès, confiat de ser més ràpid que el seu adversari, va deixar que el danès passés al davant i quan la pancarta de meta s'acostava va estrènyer les dents i va llançar un atac que no va trobar resposta i que li va servir per fer realitat un dels seus desitjos d'infàntesa.
D'aquesta manera, Martin continua vivint un 2013 esplèndid en què ha guanyat la Volta i la Lieja -Bastogne-Lieja. Dos triomfs de pes del calendari internacional que li han servit per fer el pas endavant i omplir-se de confiança. El triomf d'ahir, la manera com el va aconseguir, ho demostren. El del Garmin no té l'ansietat del que corre amb el palmarès en blanc i l'actuació a Banhèras de Bigòrra li permet situar-se vuitè en la general, a 2,28 del líder, i un lloc al davant del català Joaquim Rodríguez.
La solitud de Froome
El fenomen Sky treu de polleguera alguns dels equips del pilot. Al Garmin, per exemple, que no creu ni de bon tros que el conjunt anglès, gràcies als mètodes innovadors, hagin aconseguit convertir-se en un conjunt invencible. Com a mínim, en jornades en què les carreteres s'enfilen una vegada i una altra i els percentatges superen el deu per cent. Ahir David Millar i Jack Bauer (Garmin) van ser els primers de provar sort i fer aparèixer els primers nervis en el pilot. El seu atac no va tenir conseqüències i el gran grup els va atrapar poc abans d'afrontar l'Aspèth Però en el Garmin hi havia ganes de gresca i Martin i Danielson van tensar la corda, van pujar aquest coll de segona categoria i van provocar que Froome perdés la majoria dels seus companys i quedés amb Richie Porte com a únic gregari. Però Porte, fins ahir segon a la general, es va despenjar en el següent obstacle muntanyós, el Col de Menté, de primera.
A partir d'aquest instant va començar un calvari per Porte, que al final de l'etapa va cedir fins a 18 minuts i ara per ara ocupa la trenta-tresena posició de la classificació general a més de divuit minuts del seu company. Sense cap mena de dubte aquest defalliment obre un altre front de lluita en el podi perquè després de la primera setmana de competició semblava que el duet de l'Sky podria ocupar els dos primers graons del podi final a París sense gaire problemes.
Ara bé, Froome, ni absolutament sol davant dels rivals, tots amb un o més gregaris, va mostrar flancs. L'equip més actiu va ser Movistar, que amb quatre corredors (Valverde, Quintana, Costa i Plaza) entregats, van accelerar el ritme. Però no va aconseguir que el mallot groc cedís ni un segon ni tampoc van poder optar a la victòria parcial.