L'ANC vol llista transversal i eleccions al mes de febrer
L'ANC qualifica la proposta del president de “salt endavant” i l'anima a convocar eleccions immediatament
Tot i això, ho considerà “un punt de partida”, i reclama unitat d'acció dels partits
L'ANC, malgrat la seva estructura complexa desenes de milers d'afiliats distribuïts en agrupacions locals de funcionament autònom, ahir va haver de fer un exercici complicat d'equilibri polític. Per un costat, l'ANC avala el camí traçat pel president Artur Mas dimarts passat, que requereix la convocatòria d'unes eleccions de caràcter plebiscitari en què es presenti una llista de caràcter transversal a favor de la independència amb més pes de la societat civil que no pas dels partits polítics, i l'insta a convocar eleccions per al mes de febrer. “La proposta és un bon punt de partida per a la possible construcció d'una àmplia unitat política i social entorn d'una candidatura transversal”, va declarar l'ANC a través de la Declaració de Cornellà de Llobregat, amb què de manera solemne l'ANC fixa la seva posició un cop realitzada la consulta del 9-N.
Però amb aquest suport inicial a la idea d'Artur Mas, a qui reconeixen que ha fet “un important salt endavant” amb seva proposta de dimarts, els membres de l'ANC no volen entorpir el debat polític que ara s'ha posat en marxa amb vista a aquestes possibles plebiscitàries, en què els partits que donen suport al procés tenen posicions molt divergents. Per aquest motiu, els dirigents de l'ANC van córrer a aclarir, poc després de la lectura de la declaració, que aquesta aposta per una candidatura transversal, que ja figurava en el full de ruta de l'ANC, no treu que l'organització pugui acabar donant suport també a altres candidatures que es presentin amb la independència al programa.
El calendari no hi ha ajudat i ha fet que ell full de ruta de després del 9-N de l'ANC s'hagi presentat dies després de la proposta de Mas i abans que la CUP i ERC presentin el seu, i l'ANC no vol entorpir el debat i en tot cas hauria preferit poder valorar les propostes dels altres partits. “La proposta d'Artur Mas és bona perquè és una proposta nítida i que clarifica el camí, però cal que aquesta candidatura sigui veritablement transversal i pugui representar tot l'independentisme”, va valorar una membre del secretariat nacional de l'ANC. Un cop escoltades les propostes dels altres partits, i si finalment opten per presentar més d'una candidatura de caràcter independentista, l'ANC “també donaria suport a la suma de totes”, segons fonts de la direcció. En qualsevol cas, l'aposta de l'ANC és que la fórmula que finalment s'acabi construint hauria d'oferir “una lectura clara dels resultats per part de les institucions internacionals i dels altres estats a qui demanarem el reconeixement”, segons ha quedat reflectit en el document presentat ahir a Cornellà.
La Declaració de Cornellà ha estat precedida d'un procés de consulta a les bases de l'ANC, a través d'un qüestionari sobre el qual han hagut de debatre les assemblees locals i territorials durant les últimes setmanes. En la majoria de casos, el debat el van tenir abans del nou full de ruta presentat dimarts per Artur Mas. El 62% de les més de tres-centes assemblees locals que van debatre sobre aquest punt van manifestar-se a favor d'una candidatura unitària en unes plebiscitàries, mentre que el 38% són partidàries d'uns eixos unitaris però amb més d'una opció electoral independentista.
Una altra pregunta del qüestionari que ha estat discutit per les assemblees locals era si l'ANC havia de donar suport als partits independentistes si aquests es presentaven per separat, i el 58% s'han decantat per fer-ho, mentre que el 43,6% creuen que els podrien donar suport però condicionats a assumir un full de ruta clar.
LES FRASES
Membres de l'ANC a les llistes?
Un altre punt del debat que han tingut aquestes setmanes les agrupacions locals i sectorials de l'ANC ha estat el paper de l'organització en unes eleccions plebiscitàries. La immensa majoria han descartat que l'ANC es presenti pel seu compte o en coalició electoral. Ara bé: els membres de l'ANC sí que han acceptat la possibilitat que, a títol individual, socis i dirigents de l'ANC puguin presentar-se en alguna candidatura. De fet, molts socis de l'ANC comparteixen aquesta condició amb la militància en partits polítics. Però l'ANC, com a tal, descarta participar en qualsevol candidatura. En la declaració presentada ahir, l'ANC s'autoimposa el paper de continuar ampliant i mobilitzant la majoria social per la independència.
“No ens importa el qui, sinó el com”
David Marín
A l'aire hi havia una certa incomoditat, pel fet que les casualitats del calendari obligaven ahir l'ANC a posicionar-se amb el seu full de ruta propi quan els partits es troben ara mateix en ple debat sobre com han d'afrontar la pròxima i potser definitiva fase del procés, després que Artur Mas hagi llançat la seva aposta per una candidatura unitària amb més pes social que dels partits en unes plebiscitàries que només es convocaran si aquesta candidatura es pot constituir amb possibilitats clares d'èxit.
“A la nostra assemblea local hi ha gent de Convergència, de la CUP, fins i tot d'Iniciativa, no és debat còmode ara mateix si cada partit pren posicions diferents”, explicava un delegat territorial ahir des de la Fira de Cornellà. L'equilibri entre marcar una ruta pròpia que ara resulta que coincideix en bona part amb la llançada pel president Artur Mas, però alhora no menystenir les que puguin fer la CUP o ERC. “De moment la que ha presentat Artur Mas és molt clara i va en la línia del que hem defensat”, explicava una membre del secretariat nacional durant un descans, “però això ha de passar per una candidatura transversal, des de la dreta a l'extrema esquerra”.
“Fins al 9-N ens hem dedicat a la mobilització, i ens ha anat prou bé, però ara és quan comença la política de debò”, valorava una altra representant territorial present ahir a Cornellà. Moure militants i simpatitzants de diferents partits per la independència és una cosa, però fer-los treballar junts quan els seus partits aposten per estratègies diferents és una cosa molt més complicada.”
“A nosaltres no ens importa el qui, sinó el com”, va opinar a aquest diari Teresa Casanova sobre el debat de la candidatura unitària. Aquesta representant de l'ANC de Vilassar de Dalt té clar que la independència “ha d'arribar per poder dedicar-nos per fi a altres coses”. “Si ja fóssim independents avui ja no hauríem de ser aquí, sinó treballant pel banc d'aliments i contra la pobresa”, va expressar la Teresa.
La jornada d'aquests delegats va ser intensa. Al matí la lectura de les conclusions del debat i la declaració de Cornellà, i a la tarda reunió per grups de treball per preparar les noves accions i mobilitzacions. I, planant sobre tots ells, el desig que l'any que ve
puguin dedicar-se ja a altres
causes.