‘Glance up', la història d'un nan que somia jugar a bàsquet
El documental, dirigit per Enric Ribes i Oriol Martínez, es projecta avui en sessió única al cinema Truffaut de Girona (20.30 h)
En l'acte hi seran presents els directors i el protagonista
Hi ha nans que han tingut una transcendència popular. Recordem Gimli, un dels protagonistes d'El senyor dels anells, com a un dels precursors. O Tyrion Lannister –el mighome– (interpretat per Peter Dinklage), sens dubte un dels personatges més carismàtics de la saga Joc de trons. Però més enllà de la mítica que embolcalla aquests éssers novel·lats i catapultats en l'imaginari col·lectiu gràcies a les adaptacions cinematogràfiques, la figura del nan continua tot sovint allunyada dels focus mediàtics.
Per això, qui li ho havia de dir a Joan Pahissa, un jove català de 28 anys que, acostumat a mirar sempre cap amunt, es convertiria d'un dia per l'altre en protagonista d'un documental que està tenint una gran acollida arreu on es projecta. Es titula Glance up (Mirant amunt), film dirigit per Enric Ribes i Oriol Martínez sota la producció de La Lupa Produccions i Häns, que després del seu pas per festivals internacionals com ara Docs Barcelona, All Sports, La Film Festival i Docs Medellín i la seva estrena a Barcelona, avui es projectarà en sessió única al cinema Truffaut de Girona (20.30h; 3 euros). Després de la projecció hi haurà un col·loqui a càrrec de Paco Vilallonga amb els membres de l'equip i el protagonista.
Joan Pahissa no amaga que la seva vida està marcada per contradiccions: “Sóc informàtic, però el que en realitat m'omple es escriure. Sempre he volgut participar en esports d'equip i he acabat sent jugador de tennis de taula. Només faig un metre d'alçada i la meva passió és el bàsquet. Una mica irònic, no?” Sigui com sigui, però, Pahissa expressa que mai no he deixat de banda res que desitgés fer. “Potser en un primer moment no vaig aconseguir el que realment volia, però amb imaginació i perseverança he trobat altres maneres de fer-ho.”
Aquesta filosofia de vida, marcada per l'humor i l'optimisme, és la que es reflecteix perfectament a Glance up. “Volia mostrar a tothom el que l'esport m'ha donat i mostrar que has de perseguir els teus somnis, sense que importi quins siguin, per impossibles que pugin semblar. Perquè el camí que recorres quan els persegueixes és el que t'omple com a persona i el que et fa ser feliç. No importa l'absurd que puguin semblar, i si al final no pots aconseguir-los, l'intent segurament t'haurà portat a ajudar altra gent. Vull transmetre aquest missatge romàntic, que aquest viatge serveixi per ajudar els altres.”
Complir un somni
El documental és el retrat d'en Joan, un home amb una gran passió: el bàsquet. Aquest fet no seria rellevant si no fos perquè en Joan fa exactament 1 metre d'alçada. Tot i que la seva vida no ha estat fàcil, l'esport l'ha ajudat a anar endavant. L'any 2013, gràcies a una campanya de micromecenatge impulsada per ell mateix, va poder participar en els World Dwarf Games, uns Jocs mundials per a gent de talla baixa que va tenir lloc a Michigan (EUA).
En Joan va fer 7.000 quilòmetres per competir amb gent de la seva talla. Als Jocs, en Joan va ser l'únic representant de l'Estat, ja que no va trobar ningú que l'acompanyés. Va competir en diverses competicions (tennis taula, badminton, natació...) però per poder complir el seu somni de jugar a bàsquet, en Joan, juntament amb altres jugadors –que com el seu cas no disposaven de gent suficient al seu país d'origen– va crear el Team Europe, un equip d'arreu d'Europa creat a distància per Facebook.
Tota una vida de pel·lícula. O d'un merescut documental, com aquest.