Ni paga ni inversions?
Un document intern del govern avisa que si no s'aprova el pressupost no es podran convocar oposicions, els funcionaris no recuperaran la paga extra, caurà la capacitat de recaptació i obres com l'L-9 quedaran aturades
Sosté que una pròrroga implicaria limitacions importants, perquè no es podria superar la despesa dels comptes vigents
Què passaria si finalment CiU no obtingués els suports necessaris per tirar endavant la seva proposta de pressupost? La resposta és que hi hauria un panorama molt complicat, d'acord amb un document intern del govern al qual ha tingut accés aquest diari. Els efectes tindrien sobretot tres grans àmbits d'incidència. El primer, el sector funcionarial: els treballadors públics no recuperarien la paga extra, als interins tampoc se'ls restabliria el 15% de jornada i sou, i no es podria convocar ocupació. És a dir, les places per als bombers, per als mestres o per a l'agència tributària mateixa desapareixerien, perquè la llei de pressupostos del 2014 prohibeix la convocatòria d'oposicions, mentre que el del 2015 l'autoritza.
El segon gran àmbit són les inversions. Durant el 2015 no es podria invertir un sol euro (previstos 253 milions), perquè les partides quedarien bloquejades i les que s'han programat al llarg d'aquest any (205 milions), també. N'és un cas representatiu la línia 9 del metro de Barcelona, però no és l'únic. Tampoc es podria fer la prolongació prevista dels ferrocarrils fins a Sabadell i no es podria invertir en escoles i instituts.
Menys recaptació
Finalment, la tercera àrea seria la referent a la capacitat recaptatòria, ja que no es podrien tirar endavant les vuit noves taxes previstes, no es podria canviar el model del cànon de l'aigua o dels residus, i no es podrien modificar taxes existents ni lleis com la del taxi o la de turisme. Tampoc seria suficient el fons de contingència per cobrir les sentències que obliguen a retornar part de l'extra del 2012.
D'acord amb el document del govern, la proposta de pressupost del 2015 té una tendència “moderadament expansiva”, és a dir, que preveu més ingressos i despeses que el d'enguany. La tesi del govern és que, si s'hagués d'optar finalment per una pròrroga, no es podria sobrepassar la despesa del 2014 perquè el límit estaria marcat pel pressupost vigent, fet que complicaria les coses. A més, s'hi defensa que tirar endavant la nova proposta és la màxima garantia perquè els funcionis recuperin la paga extra i els interins, tota la jornada i el sou. En aquest punt, es produeix una de les grans diferències respecte a ERC, ja que el partit d'Oriol Junqueras sosté que també seria possible fer-ho a través de la pròrroga i s'agafa a un precedent del govern espanyol del 1996.
De fet, una pròrroga no és cap novetat per a un govern d'Artur Mas. El 2013 es va prorrogar el del 2012, però l'informe insisteix que la situació és molt diferent de la d'ara: aleshores es va haver d'optar per aquest sistema perquè l'objectiu de dèficit marcat per l'Estat per a Catalunya es va conèixer molt tard i es van poder ajustar ingressos i despeses posteriorment gràcies al fet que es va anar augmentant el marge del dèficit. El document també explica que el 2005 i el 2006 hi va haver ampliacions de crèdit en pròrroga pressupostària, però aquesta pròrroga es va fer a través d'un increment de deute. Una fórmula per retornar la paga que és inviable ara, perquè la Generalitat no té capacitat per incrementar el deute sense el permís del ministeri dirigit per Cristóbal Montoro. També desmunta la tesi d'ERC d'ampliar el crèdit a través de la rebaixa d'interessos de l'1% del FLA i recorda que, a més, el 2015 s'ha de reduir per llei el dèficit de Catalunya en 600 milions d'euros per poder passar de l'1% actual al 0,7%.
