“No podem demonitzar les xarxes socials a les escoles i instituts”

I tant que ha influït la meua experiència vital. Gràcies a això he descobert com es relacionen els adolescents, el llenguatge que fan servir i, de fet, la idea d'aquesta novel·la naix a partir d'eixa interacció amb els estudiants i en la seua manera de relacionar-se.

Entre les línies del llibre hi ha bona part de realitat. De fet, a partir d'una primera conversa virtual amb uns adolescents, sobre si s'entenia o no el llenguatge dels whatsapps, una persona m'envià una conversa real d'un seu grup i aquesta va ser l'espurna que ha encès tota aquesta novel·la.

Amb aquesta solució que mostra el llibre, he pretés caminar contra tendència. Actualment, el que se sol fer és digitalitzar els fons literaris que hi ha en paper i al meu llibre he caminat a l'inrevés: he posat la tableta o el telèfon mòbil al paper, de tal manera que el lector estarà llegint una llibre en paper , però tindrà la sensació que es troba davant d'una pantalla.

Cal. L'habit lector l'adquirim des de menuts i és per això que els docents tenim l'obligació de fomentar que els joves lligen, però no sols el llibre que l'obligues a llegir, sinó que prenguen el costum de llegir pel goig de llegir.

No; hauríem de trobar la manera d'integrar els facebooks i els whatsapps en la seua realitat, que és ben diferent. A les escoles i als instituts no podem mantenir encriptat el sistema wifi perquè l'alumnat no navegue. Una errada que hem comés els docents és la demonització de les xarxes socials. No podem canviar aquesta tendència que fa que els adolescents es passen més del 80 per cent del seu temps d'oci, llegint cara a una pantalla. Amb aquest fet no podem competir i comença a ser ridícul que es vulguen posar portes al camp de la realitat virtual. Internet té un potencial formatiu brutal. Ben utilitzat és una revolució des del punt de vista docent, però el professorat encara el té concebut com a un enemic. Hi ha vida més enllà del «rincón del vago».

Sense cap mena de dubte; és més, et diré que sabem de cert que, un poble inculte és un poble esclau; això segur. Un poble culte té la capacitat de decidir i això és el més important.

Ens enganyen en tant que ens fan creure que globalització és deslocalització. La globalització no és un concepte econòmic, és un fet inqüestionable. Vivim dins un món interconnectat i contra això no es pot lluitar. Ara bé, cal plantar-se davant la globalització econòmica, perquè globalitza l'explotació.

Sí; clarament sí, però tampoc no és una dependència roïna. Les tecnologies obren unes altres finestres. Tot no és negatiu i eixa dependència és el preu que paguem per tenir al nostre abast tot allò que ens proporciona.

No sols que cerquen resposta sinó que, sovint, ho fan en llocs equivocats. Però el problema no és dels joves sinó d'aquells que configurem la informació. Ningú no els ha explicat l'ús que han de fer de tot plegat.

És cert que el món virtual ha fet que una bona part de les persones s'hagen diluït i hagen esdevingut perfils, però també és veritat que ens permet la interconnexió ideològica i permet que el missatge i el contingut ideològic es multiplique exponencialment. Pense sincerament, que la virtualitat es bona en tant que ens permet la multiplicitat dels receptors del missatge.