Mas reclama unitat

El 2015 ha de ser l'any de les plebiscitàries a Catalunya? Aquesta pregunta, a hores d'ara, encara no té resposta perquè el president de la Generalitat, en el tradicional discurs de cap d'any, no va donar
cap pista. Simplement es va limitar a dir que en les pròximes setmanes es prendran “decisions complicades” i “no exemptes de risc” que tant poden implicar convocar els comicis, l'opció que té més possibilitats, com esgotar la legislatura.

Que Artur Mas esculli un escenari o un altre dependrà, en part, de si cristal·litza l'acord entre CIU i ERC, que en aquests moments està encallat per culpa de l'articulació de
les candidatures. El president va recordar que la “unitat” ha de ser el camí a seguir perquè és la fórmula que més “tem” l'Estat, una al·lusió directa a Junqueras i a la seva frontal oposició a la llista unitària. Una intervenció de Mas, doncs, que tampoc va servir per destensar les relacions entre CiU i ERC.

Feia dies que Mas i diversos consellers ja advertien que no hi hauria grans notícies ni grans anuncis en el discurs, i que la solució definitiva a aquest procés de negociació se sabria a mitjan mes de gener, passat festes. ERC, però, insistia que el president havia de fer pública la data d'eleccions immediatament i el millor escenari per verbalitzar-ho podia ser el missatge institucional. Una pressió a la qual es van afegir les entitats sobiranistes, com l'ANC o Òmnium Cultural, que tam-
bé exigeixen que s'avanci la cita electoral.

Però, com era de preveure, Mas va esquivar el tema i la incògnita sobre els comicis continuarà planant uns quants dies més en l'escenari polític. Només va ressaltar que seran els vots dels catalans, “quan arribi el moment”, els que marcaran els escenaris de futur.

Precisament es va emmirallar en l'èxit del 9-N per parlar d'aquest futur i va avisar que, si llavors va assumir “personalment” les accions més “adequades”, ara farà exactament el mateix. “És la meva responsabilitat com a president: no defugir les decisions, per més difícils que siguin”, va subratllar.

Una manera de dir que ell i només ell té la potestat per convocar les eleccions i que no li tremolarà la mà a l'hora de fixar el rumb en un sentit o l'altre, tal com va fer amb el 9-N quan va anunciar que la consulta es convertia en un procés participatiu i va rebre les crítiques de totes les forces sobiranistes. Uns partits que, després d'uns dies de reflexió, van acabar donant ple suport al 9 de novembre

El consens de les formacions i els ciutadans que es va viure aquella jornada és l'exemple que s'ha de tenir com a referent, segons Mas. “La unitat permet fer entendre millor el que volem, com a país i com a societat, i ens dóna moral de victòria”, va ressaltar. Una frase que es pot interpretar en clau de plebiscitàries, ja que el president sempre ha assegurat que una llista unitària a favor de la independència s'interpretaria millor, en el context nacional i internacional, que no pas les candidatures separades i coordinades que defensen els republicans. “La unitat és el que més tem l'Estat. L'Estat ens vol dividits, cadascú pel seu compte. Sap que així som més dèbils i més vulnerables”, va emfasitzar.

Una constatació més que les posicions entre Mas i Junqueras continuen allunyades i enrocades, com també es va comprovar en la cimera de dissabte al Palau de la Generalitat entre els dos líders i els representants de l'ANC, AMI i Òmnium. Ahir, el portaveu de govern, Francesc Homs, advertia a ERC que calen “menys titulars, menys exigència i més generositat”, mentre que Junqueras reiterava, per enèsima vegada aquests dies, que el país necessita eleccions i alertava que és impensable que s'ajorni la convocatòria molt més temps: “Seria un dany per a la societat catalana, per a l'economia catalana i per a les institucions del país”, va indicar en una entrevista a Europa Press.