Per en Carles i l'Alba

En la vesprada hivernal, embolcallats per les pedres seculars de l'absis de Santa Maria dels Turers de Banyoles, els components del grup Alba, vint-i-dos anys després dels darrers concerts, van revifar entorn del seu director, Carles Bernús, un ram variat de records. Han vingut a donar retalls dels seus records del Yesterday més pregon; han vingut a imaginar amb Lennon com seria el món si ens donéssim la mà; han vingut com in the mood, posant-se en forma només havent fet tres assajos. El clam per a un retrobament musical els ha propiciat una recalada en el sentiment compartit de l'amistat. Han respost amb una sola veu universal de la música, apartant per a aquesta ocasió qualsevulla altre cant de sirena. Una vuitantena de noms que s' han tornat a dir Alba, com abans i com sempre. Hi va haver una referència molt significativa a l'absència d'un dels membres, malauradament recalat fa un cert temps en port d'arribada.

Des dels Maristes de Girona i des de l'Alsius de Banyoles han prioritzat el record de bon mestratge que en Carles Bernús va exercir com un sacerdoci. I ho porta escrit a la pell i es nota en la seva actuació amena i pedagògica quan explica que El cant dels ocells és una nadala que no ha de ser utilitzada en ocasions luctuoses. Els aplaudiments no es poden contenir després de cada peça i en l' emoció de l' acte els músics dediquen una onada molt emotiva al mestre que els va saber infondre valors mitjançant la música en una època d'adolescents no sempre fàcil. Totes les peces que van sonar i que en Carles va arranjar especialment per a l'ocasió, perquè cada instrument tingués un protagonisme equilibrat i el conjunt resultés d'una excel·lència envejable, són les peces més representatives del grup Alba. Els familiars i amics, els oients, ens hem sentit com en altres temps, també, integrats en el projecte d'aquest retrobament d'emotivitat manifestada en abraçades i salutacions disteses. Per tot us donem les gràcies, Carles i grup Alba. I bon 2015!