Continua la festa al TAV espanyol

El 2015 es preveu inaugurar 1.000 km més de TAV a Espanya (AVE).  L'alta velocitat espanyola arribarà a 8 capitals de província estenent la xarxa radial. Els corredors mediterranis i de l'Ebre continuen ajornats sine die. El cost d'aquestes obres és immens i en algun cas es justifica que els ingressos no cobreixin l'amortització de la inversió per l'impacte social que tenen.  En els nous trams que s'inauguren, els ingressos ni tan sols arribaran a cobrir les despeses operatives.  És a dir, que a sobre de donar la inversió per perduda, cada any s'hi hauran de posar més diners.

Part de les claus d'aquesta bogeria les dóna un informe de l'octubre del tribunal de comptes francès sobre la seva xarxa de TAV (TGV).  L'informe denuncia com s'aproven els projectes per consideracions polítiques, que fan que la xarxa resultant sigui incoherent. Tenint en compte que l'Estat francès té més població, usuaris, menys quilòmetres i millors polítics (o menys dolents), un informe similar aquí seria devastador.  Destacaria l'estació de Tardienta (Osca, 994 habitants), el TAV a circuit tancat d'Extremadura (perquè els extremenys s'oblidin de la xicota canària de Monago) i el TAV a Galícia (25.000 milions d'inversió amb demanda potencial de 2 trens diaris).

A posteriori, es van descobrint casos de corrupció en les línies construïdes, com la de Sevilla i Barcelona.  No només les inversions no tenen ni cap ni peus si no que a més tenen sobrecost per corrupteles.

En qualsevol país normal en una situació de desequilibri dels comptes públics com la d'Espanya, es pararien totes les obres fins a demostrar-ne la necessitat i auditar-ne l'adjudicació.  Aquí ve un any d'eleccions, en què gràcies al TAV millorarà l'expectativa de vot dels polítics més malbaratadors.