La Fiscalia descarta reobrir el cas 4F perquè el documental no és “cap prova jurídica”
El ministeri públic recorda que els casos no es poden reobrir quan hi ha sentència ferma
El reportatge ‘Ciutat morta' denuncia un muntatge policial i judicial per condemnar a cinc persones per l'agressió a un guàrdia urbà de Barcelona
La Fiscalia de Barcelona no preveu actuar d'ofici davant del cas 4-F basant-se en el documental Ciutat morta, perquè considera que “no és cap prova jurídica”. Fonts del ministeri públic han recordat que els casos no es poden reobrir quan ja hi ha una sentència ferma i que l'única opció possible seria enviar un informe a la fiscalia del Tribunal Suprem (TS) perquè valorés la interposició d'un recurs de revisió en cas que es fes arribar “qualsevol prova en sentit jurídic” que permetés, o bé desestimar la participació dels acusats en els fets, o bé la implicació d'una tercera persona.
L'emissió dissabte passat del documental Ciutat morta en el Canal33 ha tornat a donar visibilitat a aquest cas, fins al punt que el primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, Joaquim Forn, ha anunciat avui que el consistori enviarà un escrit a la Fiscalia en el qual adjuntarà el documental i li demanarà que actuï en cas que consideri que hi ha noves proves.
Els fets van ocórrer la matinada del 4 de febrer del 2006, a les portes d'una festa celebrada en una finca ocupada de titularitat municipal al carrer Sant Pere Més Baix de Barcelona, on un guàrdia urbà va caure ferit després de rebre l'impacte d'un objecte al cap.
La primera versió del llavors alcalde, Joan Clos (PSC), va ser que l'agent va quedar ferit al rebre l'impacte d'un test llançat des de la finca ocupada, però finalment la Guàrdia Urbana –en un relat que va assumir la Fiscalia– va acusar dels fets tres joves que es trobaven al carrer.
Els joves, de nacionalitats xilena i argentina, van ser detinguts, jutjats i condemnats a cinc anys de presó per llançar una pedra que va ferir l'agent, en uns enfrontaments entre un grup de persones i la policia municipal.
A més, després del judici –en què el tribunal va vetar la petició de les defenses que se cités Clos com a testimoni– també es va condemnar a tres anys una noia i un amic seu per llançar una tanca contra els agents, en plena trifulga, si bé tots dos sempre van sostenir que mai van ser al lloc.
La noia, Patricia Heras, que es va suïcidar durant un permís penitenciari, va ser detinguda a l'Hospital del Mar, on segons la seva versió va acudir en ambulància perquè l'assistissin després de caure quan anava en bicicleta, si bé els agents de la urbana la van identificar com una de les persones que va participar en la batalla de Sant Pere Més Baix, al reconèixer-la pel seu pentinat.
Amb posterioritat, l'any 2011, dos dels tres agents companys de l'urbà ferit, que van ser testimonis de càrrec en el judici del 4F –ja que la seva declaració va ser clau–, van ser condemnats en un altre cas per torturar un jove, fill d'un diplomàtic de Trinitat i Tobago, i per falsejar un atestat per detenir-lo.
L'Audiència de Barcelona va condemnar el 2011 a dos anys de presó els dos agents –Víctor Bayona i Bakari Samyang–, per torturar a comissaria el setembre del 2006 el fill d'un diplomàtic amb el qual s'havien barallat a la discoteca Biquini i al qual van aixecar un atestat fals per justificar la seva detenció per tràfic de drogues.
Arran d'aquesta condemna, els companys dels empresonats pel 4F van emprendre una campanya per intentar reobrir el cas, si bé els seus intents van ser debades, en tractar-se de dos procediments diferents.
En el documental Ciutat morta, els advocats dels condemnats revelen que una persona es va posar en contacte amb ells, una vegada que ja existia sentència ferma sobre el cas, per explicar-los que coneixia la persona que va llançar el test que va ferir l'urbà, encara que segons fonts pròximes al cas no van aconseguir convèncer-lo que testifiqués i ja li han perdut el rastre.
Després de l'emissió del documental dissabte passat, el cas ha tornat a cobrar notorietat i ha esclatat en plena precampanya electoral per a les municipals del maig a la capital catalana i ha portat fins i tot el Síndic de Greuges, Rafael Ribó, a obrir una nova actuació d'ofici per aconseguir tots els informes de les administracions implicades en el cas 4F.
