Procuradors

Jo, que no he hagut de trepitjar mai cap jutjat –i que duri– i que les meves relacions amb lletrats es limiten a raons amicals, tinc en canvi sintonia amb el cos de procuradors dels tribunals de la província de Barcelona. Fa dos o tres anys, aquests senyors em van convidar a esmorzar. Ens van explicar, a mi i a altres periodistes convocats, que el govern de Madrid preparava una llei que suprimia el seu ofici perquè considerava que el podien exercir els advocats mateixos. Estaven lògicament alarmats. Més tard, em van portar a visitar el petit museu que tenen situat en una dependència del Palau de Justícia. Em van regalar un llibre molt ben fet en què s'explica que el Col·legi de Procuradors acumula una història de cinc-cents anys. Vaig entendre el missatge: ¿es pot liquidar un ofici que ha donat serveis satisfactoris en un període tan llarg? Un dia de la setmana passada va tenir lloc la tercera convocatòria, ara en forma de dinar en un bon restaurant de Barcelona. El degà dels procuradors i el seu equip duien bones notícies: l'article de la llei que els martiritzava s'ha retirat. La supressió ha estat possible gràcies als raonaments dels interessats i al fet que als advocats tampoc els abellia assumir més feina. Em vaig pensar que el dinar era la culminació d'un procés que havia començat amb un esmorzar, però en aquest món tot es complica i si els finals feliços existeixen sempre es localitzen lluny i no es poden atrapar. Els procuradors catalans no en tenen prou amb la victòria, sinó que ara que han vist les orelles del llop pensen que poden fer molt per endreçar l'estat de la justícia en aquest país. Si vostès es pensen que els problemes de la justícia es limiten al fet que és lenta i, en alguns casos de gran projecció, errònia o escandalosa, els procuradors els explicaran els milers i milers de casos, que no surten als diaris, de sentències que no són executades. “Executar” és una paraula lletja, però vol dir per exemple que vostè pot guanyar un plet que ha interposat a un senyor que no li paga una factura i tot i el sentit positiu de la sentència no veure els diners per res. Aquest drama l'afecta a vostè personalment, però també al país, perquè ningú de fora amb ànim de fer-hi negocis el podrà considerar segur. Si l'advocat se'n desentén perquè en té prou d'haver guanyat el cas, qui ha de perseguir el morós? Aquí entra el procurador. Aquí, i en moltes altres coses tristes i tenebroses que ens van explicar i que em van fer pensar que el dinar no se'm posaria bé. Parlar d'injustícies parlant de justícia és molt poc digestiu. Vinguin els procuradors de dos en dos, si ho han de pal·liar.