Ballar Medea intuïtivament

A la dansa abstracta d'alta qualitat de moviment de Thomas Noone se li afegeix, ara, el mite de Medea. Fa cinc anys que li van inspirar la idea i li va semblar un objectiu allunyat del seu univers. Ara ha assumit el repte amb una peça que ballen sis ballarins, un per cada personatge del mite. Medea és la protagonista d'un plantejament prou coral en què es poden intuir els esdeveniments cronològics que duen a la fatalitat. Medea ho sacrificarà tot per venjar la deshonra del seu marit, Jàson, que pretenia casar-se amb Glauca, filla de Creont. El treball, que ja ha fet un parell de presentacions amb residències a Cornellà i Terrassa, es representa des d'avui i fins diumenge i també de l'11 al 15 de febrer a la sala Maria Aurèlia Capmany del Mercat de les Flors.

Són sis ballarins que es despleguen en duets, trios i alguna peça conjunta. La dansa és molt dinàmica, alternant l'horitzontalitat amb la dansa vertical i, encara, uns sobre els altres. Per a la peça, Noone compta amb l'il·luminador Peter Lundin, que dota l'escena d'un ambient diferent, en contínua transformació, subtilment. També la música és una peça clau. El coreògraf repeteix col·laboració amb Jim Pinchen, un músic que entén que “la dansa ha de respirar diferent quan és ballada”. Noone afirma contundent: “La música és molt més important del que alguns coreògrafs volen admetre.”

Thomas Noone és un coreògraf britànic que fa més d'una dècada es va instal·lar a Barcelona. Ara que manté estable una companyia lligant funcions de dansa per a tots els públics (com ara l'espectacle Alice), dansa integrada i convidant altres coreògrafs perquè treballin amb els seus ballarins mentre ell rep encàrrecs de companyies més grans d'arreu d'Europa, comprova que els seus companys de promoció a Anglaterra disposen de molta més capacitat econòmica per ser sostenibles. Però , en comptes de queixar-se,assumeix que la tradició del públic i de les institucions és diferent i insisteix que hi ha camí per créixer. De fet, celebra l'aparició de Sismògraf, ara, com a festival estratègic de la dansa. També el director del Mercat, Francesc Casadesús, confia que aquest punt, que ja estava compromès pel pla integral de la dansa (aprovat entre el sector de la dansa i la Generalitat), permeti garantir una gira més estable de les companyies de casa. Efectivament, la majoria de les companyies de dansa petites d'arreu d'Europa se sostenen gràcies al treball que practiquen als seus països i poden projectar-se a l'exterior per més raons que únicament la de la subsistència (com és el cas de les companyies catalanes, necessitades de bolos per sobreviure).