Pèrdua d'identitat del comerç tradicional

Aquest mes de gener, passejant per Barcelona, em vaig veure de sobte sorpresa quan vaig descobrir que l'emblemàtica botiga Joguines Monforte, que des de feia 170 anys era a la plaça de Sant Josep Oriol, havia desaparegut. I un cop més, des de fa un temps, vaig sentir aquella barreja d'impotència, pena i dura crítica en haver de constatar la gran transformació irreversible que la ciutat està patint pel que fa a perdre els comerços més antics i que la feien única en un més dels seus valors. Malauradament s'està convertint la nostra ciutat en una més de tantes com podríem trobar en aquesta desgraciada unificació dels comerços de tota la vida, els quals estan desapareixent sense remei enfront d'aquells que dominen el mercat financer a escala mundial. De resultes d'això, la pèrdua de la pròpia personalitat, la diferència com mai tan vàlida en un món globalitzat. Continuant el meu passeig vaig anar a veure la xocolateria Fargas, no fos que ja no tingués ocasió de tornar-la a veure. Vaig tenir la mateixa sensació de decepció quan vaig passar per la que va ser la llibreria Catalònia: un espai de dimensions considerables ple de llibres i on podies trobar des dels més comuns fins als més especialitzats. Ja no és així, com tothom ja sap: ara hi regnen les hamburgueses d'un altre dels McDonald's. Quan viatjo per ciutats estrangeres sempre busco el nucli antic per conèixer millor la identitat de cada lloc i la seva història, ben lluny, encara, dels centres comercials de tantes ciutats impossibles de diferenciar: les mateixes botigues amb les mateixes marques. Barcelona sembla estar triant a marxes forçades aquest model darrer, tot perdent pel camí no només el vell encant, sinó la mateixa cultura que comporta tota conservació de la diferència.