cultura

Edicions Sidillà tradueix al català el clàssic de Jules Renard ‘Pèl de panotxa'

La novel·la, adaptada a l'escena per Adrià Gual el 1907, ha estat traduïda ara per Antoni Clapés

L'autor hi evoca amb cruesa la seva infància desgraciada

Edicions Sidillà, el segell de la Bisbal d'Empordà que dirigeixen els escriptors Xavier Cortadellas i Judit Pujadó, ha publicat, en una nova traducció del poeta Antoni Clapés, Pèl de panotxa, un clàssic de la literatura francesa en què Jules Renard transgredeix la imatge idíl·lica de la infància amb la història d'aquest nen de cabells rogencs i cara pigallada a qui el pare ignora, la mare detesta i els germans escarneixen.

Publicada per primera vegada el 1894, el mateix Renard en va fer una adaptació per al teatre que es va estrenar amb gran èxit a París el 1900. Va ser en aquesta versió que es va inspirar el dramaturg Adrià Gual per portar-la a escena al Romea, el 13 de desembre de 1907, en una traducció pròpia de la qual Clapés ha mantingut només el títol, aquest Pèl de panotxa (en l'original, Poil de carotte) que Marisa Abadia, en una altra versió publicada el 1984 per La Magrana, traduiria com Pèl roig, i que Ana María Moix convertiria en castellà en Piel de zanahoria per a Lumen, el 2006.

Jules Renard (1864-1910), avui conegut sobretot per les sentències memorables del seu Journal, va inspirar-se en la seva pròpia família per compondre aquest collage de quaranta-vuit peces breus –més “L'àlbum d'en Panotxa” del final– sobre la infància desgraciada del protagonista i d'ell mateix, que va concebre la novel·la en certa manera com una “revenja àcida” per “les humiliacions i vexacions sofertes durant anys”, tal com apunta Clapés en el pròleg de la nova edició de Sidillà. És en aquest sentit que Enrique Vila-Matas, un dels grans admiradors de l'autor francès a casa nostra, qualifica aquesta obra de “clàssic de la novel·la infantil per a persones madures”. Convé, en efecte, una certa disposició per entrar en aquest univers de cruesa, ironia i reaccions primàries en un poble de la França rural on el desventurat protagonista, que Clapés posa en relació amb els adolescents de Jean Vigo de Zero en conducta, ha de sobreviure, com Renard, “amb astúcia i una crueltat calculada i lúcida”.

Amb Pèl de panotxa Edicions Sidillà renova la col·lecció de narrativa L'Illa Roja en format, tacte i presentació, realçats per la magnífica il·lustració de la portada de Montse Mayol. Dins la mateixa col·lecció, al març apareixerà també La senyora Arnoul, de Jean-Noël Pancrazi, un autor francès d'origen algerià i àvia rossellonesa que ha traduït per primera vegada al català (en castellà continua inèdit) l'escriptor Joan Daniel Bezsonoff. L'obra evoca també una infància de rerefons autobiogràfic, en aquest cas en una petita població als confins del desert algerià durant la repressió francesa.

Una nova vida per a ‘Els pobles perduts'

Un dels primers èxits d'Edicions Sidillà, Els pobles perduts. 30 indrets oblidats de Catalunya, una obra col·lectiva coordinada per Xavier Cortadellas i Judit Pujadó, ha arribat ja a la quarta edició, amb 4.000 exemplars venuts fins ara. També de Llegendes de mar de la Costa Brava, de l'escriptor begurenc Miquel Martín i del qual s'han venut 2.500 exemplars, s'ha hagut de fer un nou tiratge, el tercer des de la seva primera edició, l'any 2012.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia