Teatre llibreria

El Ateneo és una cadena de llibreries de Buenos Aires que es distingeix pel fet que instal·la les seves botigues als locals més grans i amb més encant de la ciutat. El més gran i el de més encant és un teatre a la italiana que havia quedat en desús i que El Ateneo va adquirir. Els llibres s'exposen al vestíbul, la platea, els amfiteatres i les llotges. Un subterrani que connecta amb l'antiga orquestra està dedicat al llibre infantil. A l'escenari, darrere el teló mig obert, hi ha un cafè. La teoria constructiva dels teatres de ferradura aconsellava que l'escenari tingués tants metres de fons com la platea. A El Ateneo, com al Liceu, el Fortuny de Reus o el Municipal de Girona, la regla es compleix exactament. Ho dic perquè vegin quines són les dimensions del bar situat a l'escenari de la llibreria de Buenos Aires i el magatzem posterior. Vaig anar a El Ateneo i encara hi seria.

Cada cop que veig un teatre així em vénen ganes de plorar. A Mataró n'havíem tingut un, el Clavé. Els seus impulsors havien pres de model el Tívoli de Barcelona. S'hi havia representat teatre i òpera i havia acollit jocs florals, balls de carnaval, convencions i mítings dels que cridaven a la vaga o a la guerra. Quan jo el vaig atrapar només oferia cine, i en aquell local vaig veure les pel·lícules que han marcat la meva vida, entre les quals, com he dit en un altre lloc, Viva Zapata! i L'home que va matar Liberty Valance, les dues que em van fer entendre que no totes les pel·lícules eren bones, com de petit em pensava, sinó que n'hi havia de bones i de dolentes i algunes d'extraordinàries. El Clavé va ser adquirit per un banc veí amb la intenció d'eixamplar les oficines. Un moviment ciutadà va recórrer a l'Ajuntament perquè n'evités la desaparició però no hi va haver res a fer. Jo hi vaig guanyar que la policia m'obrís una fitxa. El banc es va arruïnar un cop consumada la destrossa i ara l'espai de l'antic Clavé és ocupat per habitatges. Alguns companys de lluita que s'han tornat vells i resclosits em diuen, com volent-me consolar, que el Clavé igualment hauria anat a terra perquè no complia les mesures de seguretat que avui s'exigeixen. Fins ara els responia que tampoc les complien el Liceu, el Fortuny o el Municipal i s'hi han adaptat. Després de visitar El Ateneo els diré que el podríem haver convertit en una llibreria. A veure com reaccionen, tan savis.

Per compensar la pèrdua del Clavé, l'Ajuntament democràtic va comprar el teatre Monumental, que és amb el que a Mataró anem tirant. No sé si un dia es convertirà en una llibreria però l'escenari no és ni la meitat de la platea.