El pressupost de la transició
El Parlament aprova els comptes, que recuperen la paga extra i preveuen noves estructures d'estat
CiU i ERC insten l'oposició a fer pinya pels 2.500 milions que falten
Sense cap sorpresa d'última hora, el Parlament va aprovar ahir, amb els 70 vots de CiU i ERC, els 62 en contra de la resta de grups i l'abstenció de la diputada no adscrita Marina Geli, el pressupost del 2015 i la seva llei d'acompanyament, amb les mesures fiscals, financeres i administratives que se'n deriven. Després d'un debat de baix perfil polític, en què ni tan sols va intervenir el conseller Andreu Mas-Colell per exposar-los, els comptes tiren endavant finalment amb un forat de 2.500 milions d'euros en els ingressos (ara n'hi ha 19.981 de previstos, i les despeses pugen a 22.481), uns 2.200 dels quals el govern confia obtenir dels deutes pendents de l'Estat amb Catalunya, com l'addicional tercera de l'Estatut, la bestreta del fons de competitivitat i la compensació per l'anul·lació de l'impost sobre dipòsits bancaris, un fet que va retreure l'oposició.
“No podríem anar plegats en això? No és normal que aquest Parlament lliuri una autèntica batalla pel que és nostre?”, va contestar el diputat de CiU Antoni Fernández Teixidó, que va reclamar sense èxit un front comú per anar a buscar els diners a Madrid. En el mateix sentit, ERC va desafiar la resta que digués quins serveis públics eliminaria per quadrar els comptes sense els 2.200 milions. “Amb les que anomenen despeses nacionalistes no n'hi hauria ni per començar”, va dir el diputat Lluís Salvadó.
El seu company Pere Aragonès va recordar que des que ERC va iniciar el suport al govern s'han obtingut uns 1.300 milions en nous tributs, i per això troba que ja “no hi ha marge” per crear nous tributs, com van reclamar alguns grups, tot i que altres li van retreure que fins a 33 taxes ja existents ara s'apugin. “Els altres grups no han formulat alternatives d'ingressos, i això certifica que el problema no és de comptabilitat pública sinó de dependència política”, va afirmar Aragonès, una crítica en què va coincidir el convergent Roger Montañola, que va lamentar l'actitud poc constructiva de l'oposició. “Amb les eines actuals no podem anar més enllà si no augmentem en excés la pressió fiscal sobre les classes mitjanes i populars”, va concloure el republicà. En el mateix sentit va raonar Fernández Teixidó: “No veig possible augmentar la despesa i alhora no apujar impostos i complir el dèficit; és impossible.”
Paga extra i estructures
CiU defensa que els comptes han d'aprofitar el punt d'inflexió de l'economia per tornar a generar creixement, fet que, afirma, permetrà garantir la societat del benestar i combatre les desigualtats. Pel seu cantó, ERC estava satisfeta pels canvis sobre el projecte inicial, i va reivindicar la seva contribució al major accent social, amb més dotació per a la renda mínima i les beques menjador en escoles bressol.
El pressupost també certifica la recuperació de la paga extra per als funcionaris i de la jornada íntegra per al personal interí, i la llei d'acompanyament incorpora al final, amb el suport de Geli i la CUP i l'abstenció d'ICV-EUiA, el disseny i la planificació d'estructures d'estat, i la seva creació fins allà on sigui possible legalment, després del dictamen del Consell de Garanties Estatutàries, que va veure inconstitucionals les esmenes que proposava ERC. “Ni s'ha acabat el procés, ni hem fet cap engany ni cap frau al consell; hem adaptat el contingut del dictamen a les noves esmenes, i no hem aturat el procés”, va explicar Salvadó. “Hem d'aprofitar el període fins al 27-S per fer molta feina”, va defensar per la seva banda Fernández Teixidó. I és que, tal com va recordar Montañola, el dictamen “esmena unes esmenes, no la proposta de la llei”. “No renunciem a les estructures d'estat, a preparar el país pel que pugui venir i a donar millor servei als ciutadans; no és cap caprici”, va subratllar.
El text final, així, preveu avançar en la creació de l'administració tributària i l'agència catalana de protecció social, a més d'organismes que exigeix la UE per regular la competència i els subministraments estratègics. “Hem de garantir que els serveis bàsics continuaran funcionant perfectament”, va dir Salvadó, en cas que el 27-S hi hagi una majoria independentista que iniciï la desconnexió de l'Estat.
LES FRASES
Tot un món de mesures paral·leles
El pressupost del 2015 i la seva llei d'acompanyament no es limiten a mesures econòmiques i financeres, ja que recullen tot un seguit d'aspectes sectorials que afecten des del comerç fins al transport, passant pel finançament del Conselh General d'Aran. El nou articulat, així, inclou noves clàusules de caràcter social en els contractes públics, equipara el tractament fiscal de les famílies monoparentals i de les nombroses, i dóna més marge als municipis per administrar la taxa turística. A més, crea un fons específic per atendre la pobresa, i un altre per reactivar els territoris nuclears que es nodreix amb el 10% de la recaptació de l'impost sobre les nuclears, el qual s'emmarca en un paquet de taxes ambientals ja aprovades que es vol desplegar per reglament enguany. De les vora de 3.000 esmenes presentades per l'oposició a ambdues lleis, es van pactar tot just un parell de retocs proposats per ICV-EUiA: una taxa per evitar l'intrusisme en el món del taxi i una altra per millorar el servei de Ferrocarrils de la Generalitat.
