Keep calm
Casta
L'Estat vol incorporar uns quants joves al sistema de repartiment
La defensa que Podemos i Ciutadans van fer l'altre dia del monopoli aeri madrileny davant de tot Europa va tornar a posar de manifest que el reformisme espanyol és purament estètic. Els propers mesos veurem fins a quin punt el partit revolucionari espanyol i el partit liberal jove han quedat abduïts per l'estat corporatiu que pretenen combatre –i desmantellar, diuen– fins i tot abans de tocar cuixa. Després de tanta retòrica regeneracionista, i de parlar tant de canviar Espanya, els partits que porten al programa la reforma de l'Estat seran els primers que s'hi adaptaran i el nodriran de carn juvenil i fresca. Si Catalunya ha demostrat que, de moment, no té prou coratge per trencar amb Espanya, els nous líders reformistes que han crescut a remolc del procés català no tenen la paciència, ni encara menys la humilitat, que cal per anar més enllà de la cosmètica i la perruqueria. Iglesias és ideal perquè la llotja del Bernabéu segueixi traient suc de la classe mitjana, mentre que Rivera és el jove professional que el pont aeri necessita per intentar participar de les prebendes de l'Estat sense passar pel sobiranisme. L'amenaça del referèndum ha despertat molt interès per tancar la Transició amb un oblit definitiu que permeti girar full i enterrar d'una vegada la història de Catalunya, que sempre porta tants problemes –per això, tan important com destruir Pujol és acarnissar-se amb la seva figura–. Els propers anys el sistema serà benvolent amb l'arrogància dels polítics joves que, amb la seva ambició i pedanteria, contribueixin a esborrar el passat. Els diaris parlen de reformes i revolucions, fins i tot de canvis generacionals, però la realitat és més prosaica: l'Estat tracta d'incorporar uns quants joves al sistema de repartiment per envernissar de novetat i d'espectacle la imatge de la casta. Si Catalunya no s'independitza, podrem veurem canviar molt el discurs de Podemos i de Ciutadans, però de cap manera no veurem canviar Espanya. Iglesias i Rivera potser recorden Felipe González i Suárez, però només són un simulacre, una transfusió de sang per revifar vells esquelets i mòmies.
