Societat

MATEO VALERO

DIRECTOR DEL BARCELONA SUPERCOMPUTING CENTER

“Estem fent ciència excel·lent i rellevant”

“La supercomputació és el tercer pilar per a l'avanç de la ciència i l'enginyeria”

“Som molt bons produint idees útils per a empreses”

“Crec molt en els superordinadors amb processadors de mòbil”

Matemàtic precoç
Bregat des de ben petit –el van internar als escolapis de Saragossa perquè despuntava en matemàtiques–, Mateo Valero (Alfamén, 1954) va estudiar telecomunicacions a Madrid i el 2007 va rebre el premi més prestigiós en informàtica per les aportacions a l'arquitectura d'ordinadors.

El director del BSC és tot amabilitat i sap el que vol. Rep aquest diari menjant una poma a mig matí (acaba de perdre 26 quilos fent dieta), però no té cap problema a oferir bombons a qui té al seu voltant.

Per què és important tenir un superordinador com aquest?
La supercomputació és el tercer pilar per a l'avanç de la ciència i l'enginyeria. La teoria és el primer, però només amb això no anem gaire lluny. Els laboratoris són el segon, perquè durant temps han ajudat molt. Ara, aquestes màquines meravelloses, que poden fer tantes operacions per segon sobre un munt de dades, poden executar uns programes que permeten obtenir noves dades, comparar-les amb el laboratori, canviar teories, avançar, treure nous fàrmacs, saber més del canvi climàtic...
Després de deu anys, de què està més orgullós?
Estem fent una ciència que no només és excel·lent, sinó també rellevant. La primera és la que publica a les principals revistes i congressos. Però si et quedes aquí no serveix de gaire. Els estàndards de programació d'aquesta mena de màquines s'han fet, en bona part, des de Barcelona. A més, som molt bons produint idees rellevants per a empreses i resolent problemes oberts.
Per exemple?
Fent un simulador personalitzat del cor que permet jugar amb la dinàmica de fluids i saber com l'afectaria un bypass o una operació, en comptes de fer la prova directament amb el pacient. Amb Repsol, per exemple, hem aconseguit que millorin un 20% l'efectivitat en les prospeccions gràcies a un sistema per reconstruir i simular com són els fons marins del golf de Mèxic. Aquesta capacitat d'atraure els fons de les empreses o els concursos és el que ens ha permès créixer tant durant aquest temps.
En els supercomputadors, el ritme d'obsolescència és tan alt com en l'electrònica de consum?
I tant. Fins fa poc, cada deu anys la velocitat de processament s'ha anat multiplicant per mil. El teu mòbil hauria estat el supercomputador més potent vint anys enrere.
En l'àmbit tecnològic, cap a on va la supercomputació?
Ara ja no es poden fer processadors més ràpids, així que, si volem fer ordinadors més potents, el que cal és posar més processadors, i és un problema, perquè tenen un consum energètic molt alt, repartir la feina que han de fer no sempre és fàcil i, a més, hi ha més probabilitats que fallin. Les previsions en l'àmbit tecnològic no tenen gaire sentit, però jo crec molt en els supercomputadors amb processadors de mòbils, en què vam ser pioners.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia