Invariable full de ruta unionista
La resposta al full de ruta cap a la independència ha complert lamentablement totes les previsions pel que fa a la resposta dels partits i polítics contraris, que l'han denigrat d'una manera poc elegant i menys argumentada. A Catalunya, des de la frivolitat del líder socialista Miquel Iceta amb el record dels precedents que han acabat amb presó, fora de Catalunya amb la trista apel·lació al destí que va fer ahir un Mariano Rajoy que continua sense adonar-se, o fent veure que no se n'adona, que la proposta de les formacions i entitats sobiranistes és fins ara la més diàfana i clara quant a objectius i programació.
Sota aquesta aparent ceguesa política que arriba des de Madrid és indubtable que el missatge enviat des de Catalunya s'hi ha rebut i entès perfectament. Per això l'endemà mateix el president del govern espanyol el va intentar ridiculitzar i minimitzar davant d'un líder europeu. L'escenari madrileny és el mateix, doncs, amb un immobilisme estratègic inalterable. Això vol dir que, paral·lelament, cal pensar en una imminent reactivació de la guerra bruta política, fiscal i judicial. L'únic mètode que es coneix a Espanya per tractar Catalunya és la por i la dissuasió per mitjà de l'amenaça o la represàlia. Unes armes que seran les habituals d'aquí al 27-S i que ben segur que contribuiran, lluny d'atemorir, a atiar el sentiment independentista entre la població.
La data clau s'acosta i tot passa per superar el 27-S amb nota. Pensar d'una altra manera seria posar el carro davant dels bous. Però tenir previst l'endemà de les eleccions plebiscitàries és tenir tots els instruments a punt per quan el carro es posi en marxa.