La SAFA i l'especulació

La SAFA de Blanes, fundada el 1923 pels Vilà, industrials barcelonins, amb l'aportació de capital francès, aconseguí ser l'empresa més emblemàtica de les comarques gironines i una de les més importants de fibres artificials de tot l'Estat, fins més enllà dels anys vuitanta del segle XX. En les dècades dels seixanta i setanta donava feina a uns 2.500 treballadors, no només de Blanes i dels pobles veïns, sinó a molts immigrats provinents, especialment del sud d'Espanya. La SAFA va aconseguir ser la primera indústria tèxtil del país en fils i fibres de poliamida, així com una de les pioners en fils i fibres de polièster quan la francesa Rhône Poulenc aconseguí tenir-ne el control majoritari de les accions.

Com a conseqüència de la crisi de les indústries del tèxtil a nivell de tot Europa, per la irrupció al mercat de les fortes importacions procedents de l'Extrem Orient, les empreses i les seves matrius es veieren obligades a reordenar les prioritats productives i a especialitzar la seva producció; això va forçar una joint venture entre Rhône Poulenc i la italiana SNIA Fibre (multinacional vinculada a Fiat) que donà peu a un nou canvi de nom. La SAFA passava a denominar-se Nylstar SA. En aquesta etapa, la fàbrica de Blanes va convertir-se en la més productiva del grup, gràcies a una acurada especialització de la seva producció i a una gestió tecnològica i administrativa que va permetre la seva supervivència en el sector, fins que –malauradament– va ser absorbida per l'actual grup propietari, a l'inici de l'any 2009.

Tot i la bona gestió, la crisi (tan mal gestionada pels governs de Madrid) va provocar que Nylstar SA entrés en concurs de creditors el juliol del 2007, just a l'inici de la crisi que encara pateix el país. És a partir del 28 de gener del 2009 quan, en la subhasta feta a Itàlia, Nylstar SA és adquirida pel fons d'inversió Praedium Desarrollos Urbanos, amb la qual cosa la fàbrica de Blanes, ara anomenada Nylstar SAU (societat anònima unipersonal), està greument amenaçada per uns especuladors sense entranyes, aliens al món industrial i encara més a la indústria del sector de les fibres artificials, ja que, segons s'està veient, el seu únic objectiu és rendibilitzar financerament la inversió, ja sigui amb la venda parcial dels terrenys o de la maquinària, sense tenir el més mínim interès per la continuïtat productiva de la fàbrica, i encara menys per seguir donant feina als 275 treballadors/es.

Quan hi ha en joc la font d'ingressos de 275 famílies i un patrimoni històric, social i econòmic d'un poble,
és del tot inadmissible que les administracions, la de l'Ajuntament de Blanes, la conselleria d'Empresa i Ocupació o els ministeris d'Indústria i Treball del govern espanyol, siguin tan insensibles, primer, per evitar que empreses emblemàtiques com ara SAFA caiguin en mans d'especuladors sense escrúpols i, segon, per, en el cas de fets consumats, no facin tots els possibles per revertir la situació i garantir la continuïtat productiva amb industrials de solvència contrastada, com podia haver sigut el grup israelià Nilit, que es retirà davant els especuladors de Praedium.

És inacceptable que a personatges amb uns currículums de tan dubtosa professionalitat i honorabilitat com els actuals propietaris, l'Alfonso Cirera Santasusana i en Joan Miquel Joaquim Nicolau, antic director i artífex de l'arruïnada Coperfil, se'ls permeti jugar, primer, amb el més sagrat: la continuïtat laboral dels treballadors, i segon, amb l'esmentat patrimoni històric blanenc, d'un segle d'existència.