«A l'Horiginal fugim del poeta diví, del tòpic de les divines paraules»

–«L'amo, l'emprenedor del bar, és en Manel, amic meu de tota la vida. Abans l'Horiginal era una botiga de terrissa i mobles antics. És bar des del 2000, primer només bar de copes. Jo vaig fer-ne la decoració i l'exposició inaugural. La Meritxell Cucurella va començar a programar coses de poesia. I després van necessitar algú per portar les activitats, les exposicions, i m'ho van proposar. Jo vaig contactar amb en Pedrals, i ara ja hem començat la novena temporada.»

–«Vam començar que els fèiem el dijous. Després ho hem anat ajustant i ens va millor el dimecres. Les coses que es fan en combinació amb l'hostaleria és millor fer-les dimecres, perquè el dijous la gent ja surt. Al començament ho fèiem allà on hi ha el menjador, i després vam tenir la sort de trobar aquest altre espai.»

–«Horiginal amb Orinal està cantat. Un dia el Jordi Prenafeta ho va fer oficial i va portar un orinal. Llavors ha continuat sent una conya, però hi ha hagut un moment que hem constituït una associació oficialment, que es diu Orinal. Encara està mig adormida, però ara començarem una campanya per fer socis. Amb la xispa d'en Pedrals, això es va convertir en una sigla: Obrador de Recitacions i Noves Actituds Literàries.»

–«Si som bastants socis tindrem una mica més de força per organitzar més coses.»

–«Aquí hi ha dos factors: el recital i la poesia que s'hi presenta i el públic. El públic sap que és un lloc on es troba altra gent dels mateixos interessos. Contactes, intercanvi de recitals, d'idees, conversa amb gent que està pensant en les mateixes històries. A part d'altres històries personals, de si es lliga o no es lliga...»

–«Aquí l'aposta és per la poesia oral i més, per la barreja de gèneres. Un dia famós va ser quan una noia, la Diana Junyent, va començar el recital en pilotes i es va anar vestint. S'han fet titelles, cuina, s'hi ha tocat el didjeridú. Aquí es veu de tot. Ara, si ve algú buscant la cosa pintoresca, potser aquell dia toca un que llegeix allò seu i ja està. Tampoc busquem l'espectacle per l'espectacle.»

–«Alabatre, la col·lecció de poesia de Labreu Edicions, una editorial genial, és el cas paradigmàtic. Hi ha tot el grup de Pel Capell, de l'antologia de poesia jove Pedra Foguera. En Casasses ha recitat moltes vegades i és dels nostres, però no és que fitxi cada setmana.»

–«A ell no li agrada que li diguin mestre, però és el pare espiritual de tota una generació de recitadors. És un dels que van dinamitzar la poesia i la van tornar a la gent. Defensa un tipus de poesia que nosaltres seguim, oral, creativa, assequible, més experimental, menys convencional, més agosarada, que arribi més pels sentits. Fugim del poeta diví i del tòpic de les divines paraules.»

–«Aquí se segueix Brossa, Blai Bonet, Palau i Fabre, Vinyoli, Estellés... En lloc de Martí i Pol o Margarit, la seva poesia no és tan apreciada. Però hi ha hagut qui ha recitat Martí i Pol i no ha passat res. Acollim i donem suport a tota mena d'iniciatives.»

–«Ha millorat. Hi ha gent jove amb una formació tremenda i està sortint gent interessant. Hi ha multitud de festivals i recitals i això vol dir alguna cosa.»

–«Durant el curs, no. A l'estiu, sí. I notes el canvi, eh.»