Jaume Coll Puig, 1937-2015

L'escultor Jaume Coll Puig, un innovador de l'ensenyament de les arts a l'Estat espanyol, va morir el 8 d'abril passat en el seu inexpugnable refugi a Sabinosa, a l'illa de Hierro. Coll, que havia estat catedràtic d'escultura a la Universitat de Barcelona, va decidir viure, des de la seva jubilació com a docent, el projecte de creació d'un espai global que afectava la construcció arquitectònica, els objectes i tot l'entorn paisatgístic com a marc idoni per a la continuïtat de la seva activitat reflexiva, productiva i vivencial de forma aïllada dels avatars socials.

Nascut a Blanes el 1937, s'havia format a l'Escola de Belles Arts del carrer Avinyó, on havia destacat per la seva habilitat figurativa, període del qual el Fons d'Art de la Diputació de Girona té una magnífica mostra en un guix policromat del 1957 titulat Atleta. Aviat s'endinsà en la pràctica d'una escultura abstracta, l'exemple més remarcable és la creu d'entrada al cementiri de Collserola. El seu esperit investigador i reflexiu el va conduir a una concepció interdisciplinària de les arts que el va fer abandonar la pràctica escultòrica i va aplicar els seus particulars conceptes de la forma a diversos projectes arquitectònics nacionals i internacionals a través de l'estudi d'arquitectura BSV de Barcelona. Elaborà un pensament teòric sobre l'escultura i més àmpliament sobre la forma, d'enorme singularitat, que en alguns aspectes evocaria el pensament de Jorge Oteiza.

Fa 35 anys Coll va ser l'artífex de la reconversió de l'Escola Superior de Belles Arts en facultat universitària. Convençut de la interdisciplinarietat, va crear un sistema docent basat en l'opcionalitat i sustentat per grups de docents de diferents matèries que confluïen per respondre a les motivacions individualitzades de l'estudiant, introduint, per primer cop, matèries alienes i complementàries a la formació de l'artista. Un projecte pedagògic que va convertir, durant uns anys, la Facultat de Belles Arts en una facultat de referència a Europa. Va respondre a la demanda internacional amb un innovador pla d'intercanvis entre diverses facultats i escoles d'Europa i Amèrica, molt abans de la implantació dels programes Erasmus.

Com a professor no era un professor més, era “en Coll”, absolutament inoblidable per tots els seus alumnes. Les seves classes començaven abans d'entrar a la classe, amb el seu caminar lent i concentrat pels passadissos de l'escola, vestit sempre de negre. I acabaven molt després d'acabar la classe perquè la seva noblesa com a persona i la fidelitat a l'estudiant el feien anar a la presó si allà, en ple franquisme, hi tenia alumnes, o a qualsevol lloc del país, si allà hi havia de trobar un estudiant sumit en el desànim o en el desconcert. Dotat d'una intuïció i profunditat de pensament poc comunes, que atribuïa a l'herència rebuda dels antecedents familiars de pescadors, adornat amb un toc de murrieria, expandia les seves teories morfològiques mitjançant croquis fets a llapis sobre grans papers que esdevenien una superposició de connexions vectorials, que interrogaven sobre la posició i compromís de l'artista en la societat contemporània i que ell, com a mestre, va aplicar fins a les darreres conseqüències.