Les grans infraestructures portuàries i aeroportuàries catalanes van vent en popa, però podrien anar molt millor. Les xifres de l'aeroport de Barcelona indiquen no només que és la més productiva de les instal·lacions que conformen la xarxa d'Aena sinó que la possibilitat d'augmentar fins a tres milions anuals els seus passatgers només depèn de satisfer una demanda que no li es permès de servir. Però en el territori no hi ha marge de maniobra i s'actua a empentes i rodolons per fer créixer les infraestructures. Ni es pot decidir en la gestió ni en la inversió, perquè la caixa única de ports i aeroports serveix bàsicament per beneficiar alguns i eixugar deutes d'altres. Solidaritat, en diuen, quan el que es fa és barrar la lliure competència.