LA GALERIA
Qualitat contra quantitat
No calen gaires estudis per comprovar que Temps de Flors és un èxit i que l'impacte econòmic sobre la ciutat és considerable
Més de 200.000 visitants, 164 projectes florals, 134 espais d'exposició, prop de 1.000 voluntaris... Aquestes són només algunes de les xifres que mou l'exposició Girona, Temps de Flors, que avui estrena la 60a edició que durarà fins al dia 17. Una exposició que des de fa anys té l'èxit assegurat malgrat el ball de xifres que l'ha acompanyat. No fa gaires anys es va produir una polèmica política, i també mediàtica, sobre el nombre de visitants que rebia Girona durant l'exposició. Fins aquell moment s'havia instal·lat en l'imaginari polític que passaven per la ciutat ni més ni menys que 500.000 persones. I aquesta xifra s'anava actualitzant com aquell que actualitza l'IPC, visitant amunt, visitant avall. Fins que es va començar a qüestionar aquesta xifra reduint-la considerablement. La polèmica estava servida. En aquell moment ningú no va poder demostrar fefaentment d'on sortien els números, però tot indicava que s'havien inflat. I el temps ha demostrat que així va ser, quan ara mateix diferents estudis, com un de la Universitat de Girona, situen la xifra en unes 200.000 persones. I així, amb una decisió gairebé salomònica i eliminant d'una rampellada 300.000 visitants, es va tancar la polèmica. És clar que no calen gaires estudis per comprovar que Temps de Flors és un èxit, i que l'impacte econòmic sobre la ciutat és considerable, 900.000 euros diaris, com també demostrava l'estudi de la UdG. Tant és si hi passaven 500.000 persones, que s'ha vist que no, com 200.000. No ha de ser una carrera per la quantitat, sinó per la qualitat. I això, els responsables de l'exposició ho garanteixen amb la capacitat d'evolució, renovació, actualització i modernització que demostren any rere any amb la incorporació de nous espais, nous horaris, noves activitats paral·leles... Amb tot això i amb uns carrers plens a vessar, és evident que entrar en una espiral de xifres era absurd. Però encara es tendeix a obsessionar-se pels números. Cada edició de cada activitat, sigui la que sigui, ha de posar sobre la taula xifres més altes que l'anterior, sense pensar que potser algun dia s'hi hauria de posar aturador. O és que les ciutats, els monuments, els hotels, els restaurants, els museus i els pavellons tenen una capacitat il·limitada? No. Doncs, no cal morir d'èxit, sinó mantenir i apostar per la qualitat per sobre de la quantitat.
