Liz Castro s'obre a ser el relleu
La candidata guanyadora es mostra disposada a liderar l'ANC, tot i que ho condiciona a un consens amb els companys més votats
Coincideixen que caldria un pacte abans de dissabte, tot i que encara no n'han parlat
Caldrà veure
quin paper juga aquests dies la direcció sortint
Liz Castro està disposada a assumir les regnes de l'ANC, sempre que sigui una decisió consensuada amb els altres candidats més votats en les eleccions de dissabte al secretariat. La sorprenent victòria d'aquesta coneguda editora d'origen nord-americà, gran activista a les xarxes socials, ha agafat tothom, a ella la primera, amb el peu canviat, però amb els resultats a la mà és la persona més legitimada ara mateix per aspirar a agafar el relleu de Carme Forcadell. I ella, tot i que d'entrada no ho tenia entre els seu plans, no hi farà fàstics, segons ha pogut saber El Punt Avui.
Castro, de fet, que fa molts anys que treballa pel sobiranisme i ha col·laborat des del principi en diverses accions de l'ANC, veu la votació com un aval a la seva feina, i alhora una gran oportunitat per continuar-la des d'un nou rol, així que es farà valer. Això sí, també és prudent, i no pensa fer obertament cap pas si no és de manera acordada i amb el suport dels altres candidats, i sobretot de tot el secretariat, que dissabte vinent és el que tindrà l'última paraula per votar la composició de la nova cúpula.
Converses pendents
En tot cas, la guanyadora condiciona qualsevol decisió a les converses que ha de mantenir aquests dies –ahir tot just hi va haver algun tempteig– amb els tres candidats que l'han seguit en la votació, en un interval de menys de 500 sufragis: l'actual membre del secretariat i exresponsable de la campanya Signa un vot Rosa Alentorn –una altra sorpresa relativa, ja que tot i ser un nom poc conegut ja va ser cinquena l'any passat, i cap dels quatre que la van precedir podia aspirar enguany a la reelecció–, i dos dels principals favorits, a priori, perquè són cares més mediàtiques: l'exdirector del Museu d'Història de Catalunya Agustí Alcoberro i l'adjunt al síndic de greuges i exdirigent de la Crida Jordi Sànchez. Tot i que entre tots quatre no han tingut relació prèvia, formaven part del mateix equip de treball de consens, Junts, i això en principi ha de facilitar l'entesa.
Coincidències
En tot cas, d'entrada tots coincideixen que seria desitjable arribar a un acord de consens, i que fos abans de dissabte, tot i que no descarten que l'últim debat s'acabi dirimint en el mateix secretariat, l'únic fòrum en què es podran escoltar totes les opinions. “L'objectiu és que la gent surti dissabte del tot convençuda de qui ha triat”, resumien algunes fonts. Tampoc els candidats, llevat que els partits es tornin a barallar, tenen intenció de desenterrar ara qüestions com el debat de la llista única, i es volen centrar a complir el full de ruta aprovat a Lleida. I encara estan d'acord en una altra cosa: tot i que és evident que la figura presidencial és qui seguirà assumint el lideratge mediàtic, la millor organització seria una feina més en equip i amb més cares visibles, amb un repartiment de tasques pensant a quin públic objectiu s'adrecen. “Cal mirar quina és la millor combinació, i veure què pot aportar cadascú per fer el grup millor”, deien altres fonts.
És en aquest marc, per exemple, que es podria estudiar donar un pes preponderant en la nova direcció a un determinat tipus de figura amb arrels fora de Catalunya i que aposti per un discurs més social, seguint l'exemple de Súmate. Seria la manera d'acostar-se a aquella gran bossa d'indecisos que hi ha a les àrees metropolitanes. “Contrarestaríem l'unionisme més reaccionari”, assenyalaven altres fonts de la llista. Això sí, per exemple Castro ja ha declinat ser la responsable de les ANC exteriors, una altra àrea específica per a la qual se l'havia proposat.
Amb això, tampoc queda clar el paper que hi jugarà la cúpula actual, que ha quedat descol·locada perquè pocs pronosticaven el desenllaç de les eleccions, tant de l'un com de l'altre corrent intern. Tot i que Sànchez i Alcoberro no s'han postulat mai públicament, i no volen ser ara font de cap més divisió interna, la direcció sortint va ser la que va proposar els seus noms a la recerca del consens. Eren la seva aposta i, després de posar-los el caramel a la boca, caldrà veure si ara segueix intercedint a favor seu o, a banda de consultes i consells que se li puguin demanar, deixa fer als nous electes perquè pactin la millor solució entre ells.
Algunes fonts de la direcció en funcions insistien ahir que no necessàriament ha de ser el president el candidat més votat, i posaven en dubte que Castro tingui la confiança plena del secretariat per assumir la presidència. I és que un sector manté que Sànchez continua sent el més preparat i el més ben posicionat per liderar l'entitat. Però caldrà veure fins a quin punt el nou secretariat, l'òrgan sobirà, comparteix aquesta tesi.
En campanya per a les municipals
Entretant, la mobilització no s'atura, i Ara És l'Hora ha entrat en la campanya de les municipals. La campanya, que aglutina l'ANC i Òmnium Cultural, ja ha enganxat més de 5.000 cartells a Barcelona amb l'eslògan Fem la independència des dels ajuntaments, i el dissabte 16 de maig més de 200 voluntaris repartiran 60.000 fulls volants arreu del país amb el lema Tornen les urnes, tornem al carrer. En el text es fa una crida a la mobilització de cara al 24-M i es recorda: “La independència és l'instrument que ens ha de permetre fer més i millors polítiques socials, garantir la igualtat d'oportunitats i regenerar políticament i democràtica les institucions.” Abans del 24-M, l'ANC també té previst fer pública la llista dels candidats i les candidatures que han signat els compromisos municipalistes de l'assemblea, en què es fa una crida perquè els alcaldes i els regidors s'involucrin en les eleccions plebiscitàries del 27 de setembre i també perquè es promoguin governs municipals de “majoria independentista”.
