Només català oral als jutjats
Un 77% dels advocats consultats usen la llengua pròpia, però només un 35% en tot el procés escrit
Reclamen un poder judicial descentralitzat, amb un cos de funcionaris propi, i més protecció del català, amb sancions
“És massa fàcil canviar el català pel castellà en els procediments”
Als jutjats de Catalunya es parla el català en els processos i judicis però hi escassegen les demandes i notificacions escrites en la llengua pròpia. Així ho constata un equip de recerca de la Facultat de Ciències Jurídiques de la Universitat Rovira i Virgili (URV) de Tarragona en l'estudi Vies de potenciació de l'ús del català a l'administració de justícia, en valorar una enquesta als operadors jurídics i comprovar “la desigualtat del català respecte del castellà en la normativa”.
Tot i que la mostra és petita (vegeu el gràfic adjunt), la radiografia és ben real. Dels 287 advocats i procuradors que van voler respondre l'enquesta –on line–, el 80% asseguren que usen el català en els procediments, però només el 35% l'usen en tot el procés, és a dir, a l'hora de presentar escrits. La paradoxa és que també es constata que es demana canviar més sovint la llengua catalana per la castellana en els procediments orals que no pas en els escrits.
“Resulta massa fàcil canviar la llengua catalana per la castellana en un procediment judicial. Per evitar-ho cal mecanismes de protecció del català”, conclou l'equip encapçalat pels catedràtics Frederic Adan i Joan Picó.
I, si fins ara se sabia que la redacció de sentències en català havia caigut del 20% al 12,3% l'any 2013, l'equip de recerca assegura que només un 3% dels procediments són des del seu inici i fins al final en català. Hi afegeix que dels jutges, secretaris judicials i funcionaris enquestats, “cap arriba a l'aprovat” quant a comprensió del català i el seu ús oral i escrit. S'admet, però, que la sol·licitud de nul·litat d'actuacions per l'ús del català és “excepcional”.
A més, amb l'anàlisi del marc competencial entre l'Estat espanyol i Catalunya i del legislatiu, l'equip investigador afirma: “Els ciutadans i el personal judicial tenen el deure i el dret de conèixer el castellà, en canvi, respecte del català, només tenen la facultat de coneixe'l, no l'obligació.”
En vista de la realitat diària i les traves legals, l'equip d'Adan afirma que hi ha “distints obstacles” perquè no s'usi el català als jutjats i reclama mesures més contundents per protegir el seu ús als jutjats. La primera proposta és que es reformi la Constitució i que la Generalitat assumeixi el poder judicial de forma descentralitzada. Així podria regular que “el coneixement del català sigui un requisit” per a jutges, fiscals i funcionaris que vulguin exercir a Catalunya. També s'aposta per crear un cos de funcionaris propi.
Suïssa i Canadà, models
L'equip d'investigadors també analitza altres realitats europees que protegeixen la diversitat lingüística i aposta per emmirallar-nos en Suïssa –“amb un federalisme judicial i tres idiomes oficials”–, i el Canadà per respectar les llengües cooficials. “Calen canvis normatius –precisa– per canviar el paradigma normatiu i establir que la llengua judicial oficial és el català.” I per evitar que es canviï tan fàcilment d'idioma es proposa que s'acrediti millor la falta de comprensió del català, pagament de costes i “imposició de sancions per la petició injustificada de canvi d'idioma”.
A més d'exigir als funcionaris el coneixement del català –posant-los mitjans a l'abast– també es demana més implicació d'advocats, facultats de dret i editorials. Precisament ahir, el conseller de Justícia i el de Cultura van signar amb els responsables dels col·legis de l'àmbit jurídic, que apleguen uns 25.000 professionals, el seu compromís per fomentar el català en la justícia.
