El somni de Víctor Balaguer fa 125 anys
La biblioteca museu de Vilanova, amb els exteriors restaurats per primer cop, evoca el llegat de l'escriptor i polític
-
Retrat de Víctor Balaguer. A la dreta, dalt, imatge actual amb l'edifici envoltat de bastides per les obres de rehabilitació. Baix, la pinacoteca tal com era a finals del XIX, en què destaca a la dreta el gran quadre de Sorolla. ARXIU BMVB / R.M. -
Retrat de Víctor Balaguer. A la dreta, dalt, imatge actual amb l'edifici envoltat de bastides per les obres de rehabilitació. Baix, la pinacoteca tal com era a finals del XIX, en què destaca a la dreta el gran quadre de Sorolla. ARXIU BMVB / R.M. -
Retrat de Víctor Balaguer. A la dreta, dalt, imatge actual amb l'edifici envoltat de bastides per les obres de rehabilitació. Baix, la pinacoteca tal com era a finals del XIX, en què destaca a la dreta el gran quadre de Sorolla. ARXIU BMVB / R.M.
L'any 1884, a Vilanova hi havia l'únic espai de Catalunya amb una exposició permanent d'art contemporani. La pintura, bàsicament costumista, que es feia en aquell moment (paisatges, retrats) omplia una pinacoteca on s'amuntegaven els quadres, juntament amb altres elements, com ara arts decoratives, mobiliari, monedes i joies. Víctor Balaguer (Barcelona, 1824-Madrid, 1901)va reunir noms tan representatius de pintors de l'època com ara Martí Alsina, Casas, Vayreda, Anglada i Camarasa o Rusiñol. Balaguer era un lletraferit, i per això tenia milers de llibres de totes les àrees del saber. Però no era un col·leccionista en ús. El seu fons particular era limitat, tot just alguna herència i regals que havia rebut, però va saber contagiar el seu entusiasme per ampliar la seva col·lecció, gràcies a donacions que no van parar d'entrar a la institució fins a la seva mort. El llegat fundacional, objectes que ingressen entre 1884 i 1901, consta de 2.000 registres. Entre les incorporacions que se succeeixen pocs anys després, cal remarcar la col·lecció egípcia (1886) d'Eduard Toda, amb peces arqueològiques entre les quals destaca la mòmia d'un infant. El prestigi de Balaguer com a activista cultural –va ser un dels impulsors dels Jocs Florals– i la seva activitat política el van convertir en un personatge popular de l'època. Per això molts artistes no van dubtar a contribuir al seu projecte amb pintures i escultures. El seu influx, també a Madrid, era rellevant. Així ho demostra el dipòsit d'obres d'època barroca del Museu del Prado que Balaguer va negociar el 1882, i que ja va formar part de l'anomenat llegat fundacional. El museu vilanoví manté encara avui la col·laboració amb la pinacoteca madrilenya, fins al punt que dedica tota una sala a les pintures cedides pel Prado.
La Biblioteca Museu Víctor Balaguer és un centre singular a Catalunya, capdavanter per la seva situació fora de Barcelona, en un moment d'efervescència, d'expansió urbanística, i amb l'arribada recent del ferrocarril. Balaguer va comprar un solar al costat de l'estació amb la convicció de construir-hi el seu mausoleu de coneixement. L'1 de gener del 1882 hi va posar la primera pedra. A Barcelona, les primeres col·leccions exposades utilitzen espais construïts per a les exposicions universals, com ara el Museu de Belles Arts, obert el 1891.
L'exposició central del 125è aniversari pretén evocar aquests orígens i mostrar com era la biblioteca museu original. S'exhibiran de nou obres que han estat durant dècades al magatzem. També s'editarà un vídeo sobre els continguts de la biblioteca, que actualment té un fons de 100.000 documents, entre els quals hi ha incunables i primeres edicions. L'exposició Surge et ambula. 125 anys de Biblioteca Museu s'inaugurarà el diumenge 25 d'octubre.
Rehabilitació de façanes
El mateix dia s'inaugurarà la reforma de l'edifici. Construït entre 1882 i 1884 amb disseny de Jeroni Granell, l'edifici va ser concebut com un temple, amb el gust eclèctic de l'època i farcit d'elements neoclàssics i neoegipcis. Una cúpula central domina la construcció, amb dues ales simètriques per a la biblioteca i el museu. De seguida, no obstant això, es van fer ampliacions per donar cabuda a les noves col·leccions artístiques.
El museu, que està en obres des del juny, ha tancat el darrer mes per completar els treballs de restauració. Per primera vegada en 125 anys s'han restaurat els exteriors de l'edifici, de manera que s'han netejat les façanes i s'han recuperat els esgrafiats (obra del pintor J. Mirabent), i també s'han restaurat les escultures del bisbe Armanyà i del poeta Cabanyes que presideixen l'entrada principal. La restauració, amb un pressupost global de 500.000 euros, ha estat finançada pel Departament de Cultura de la Generalitat (amb una part de l'1% cultural) i l'Ajuntament de Vilanova.
Les activitats del 125è aniversari tindran lloc d'octubre a març. Hi haurà diverses visites guiades, itineraris sobre la Vilanova de l'època i tallers infantils, a banda d'un cicle de conferències, amb especialistes com ara l'historiador Francesc Fontbona o Josep M. Trullén, exdirector del museu. També s'estimularà la participació ciutadana per escollir el quadre preferit del centre.