Els nens catalans, ben feliços
En un estudi internacional han puntuat amb més d'un nou el seu benestar
La valoració dels infants que viuen en ciutats és més baixa que la dels d'entorn rural
Segurament és la pregunta que més capfica qualsevol pare: són feliços, els meus fills? La resposta és, clarament, un sí rotund. Almenys si els infants són catalans i tenen entre 8 i 12 anys, ja que aquesta és la mostra que ha agafat un estudi internacional que compara el grau de benestar dels menors arreu del món i així ho acredita. Els resultats obtinguts són per estar tranquils, ja que els infants puntuen les seves vides amb més d'un 9 sobre 10.
Aquest és un dels aspectes més positius que es desprenen del primer informe del projecte Children's Worlds (Els mons dels infants), presentat dimecres al Parlament Europeu. El treball es va fer enquestant uns 53.000 nens i nenes d'entre 8 i 12 anys de 15 països, amb preguntes sobre experiències i opinions en relació amb les seves vides. Amb aquest volum de mostres, es tracta de l'estudi més ampli i divers que s'ha elaborat mai a escala internacional sobre la vida dels infants des de la seva pròpia perspectiva, un tipus de recerca molt poc habitual.
La Fundació Jacobs, que finança aquest projecte des de fa tres anys, va encarregar la investigació a l'Estat espanyol a l'Equip de Recerca en Infància, Adolescència, Drets dels Infants i la seva Qualitat de Vida (ERIDIqv) de la Universitat de Girona (UdG). La mostra representativa triada va ser més de 3.000 estudiants catalans, que es van sotmetre a un qüestionari que incloïa preguntes sobre la seva vida familiar, els amics, els diners i les possessions, la vida escolar, el lloc de residència, l'ús del temps, el benestar personal, el seu coneixement sobre els drets dels infants i la seva felicitat en general.
Ferran Casas, catedràtic de psicologia social de la Universitat de Girona i coordinador de la recerca a l'Estat, remarca que, més enllà de la felicitat dels infants, “a Catalunya crida l'atenció la important disminució del benestar subjectiu entre els 10 i els 12 anys, i els nivells d'insatisfacció amb aspectes de la vida escolar”. “També s'observa que els estudiants d'escoles i instituts de zones urbanes presenten puntuacions més baixes que els de zones semiurbanes o rurals”, hi afegeix.
A l'hora de posar en comú els resultats, els investigadors van trobar que els nens i nenes de països europeus tendeixen a assignar els nivells més elevats de satisfacció als seus amics, mentre que els de països africans es consideren més feliços amb la seva vida escolar. Els infants del nord d'Europa es mostren especialment insatisfets amb la seva aparença i autoconfiança.
La majoria dels nens han avaluat la seva satisfacció global amb la vida de manera positiva, amb variacions en el percentatge dels que mostren un nivell de benestar molt elevat (10 sobre 10): des d'un 77% a Romania i Colòmbia fins a un 40% a Corea del Sud. El percentatge dels que presenten un nivell de benestar baix (menys de 5 sobre 10) oscil·la entre menys d'un 2% a Romania i Colòmbia a més d'un 7% a Corea del Sud i Sud-àfrica.
La bona notícia és que el grau de felicitat global no varia entre nens i nenes. En canvi, sí que s'han donat diferències de gènere significatives respecte a la satisfacció amb el propi cos i l'autoconfiança de les europees que no es donen en altres països d'Àsia, Àfrica i l'Amèrica del Sud.
Els qüestionaris que van rebre els milers de nens participants constaven d'una sèrie de preguntes idèntiques per a tots els països, però cada grup d'investigadors locals en podia afegir d'altres d'específiques per al seu territori. Comparant les temàtiques comunes –amb qui viuen, com utilitzen el temps, la percepció dels seus drets– es va veure que un dels punts en què existeix més divergència és la configuració familiar. Al Nepal, per exemple, el més habitual és que els infants convisquin amb els seus pares i els avis (el 61% dels casos), mentre que al Regne Unit, Noruega i Israel són menys del 10% els que tenen aquesta situació familiar. La investigació també mostra la prevalença de nens i nenes que viuen en dues cases diferents en alguns països europeus (més del 10% a Noruega, Anglaterra i Estònia), un patró que és poc habitual en altres països participants.
LES XIFRES
Encara hi ha aspectes a millorar
No tot són llums, també hi ha ombres. L'informe ha detectat que els nivells de benestar no estan distribuïts uniformement. S'han identificat situacions i subgrups d'infants amb puntuacions significativament inferiors a la mitjana, als quals caldria dedicar esforç i atenció, com ara els nascuts fora de l'Estat, els que tenen menys accés a noves tecnologies, els que se senten rebutjats pels seus companys d'escola o els que viuen amb inseguretat.
Un altre aspecte que fa reflexionar és que, si bé el grau de benestar general és molt elevat, els menors que viuen en entorns rurals o semirurals presenten puntuacions més altes que no pas els que viuen a la ciutat, que són la majoria.
“Esperem que aquest treball sigui la base perquè qui pren decisions polítiques relacionades amb la infància ho pugui fer amb més criteri”, explica la investigadora Mònica Gonzàlez.