‘Campeooooooones!'

Ara em diran que sóc un llepafils, o un torracollons. I potser tindran raó. Però quan veig les imatges dels jugadors del Barça i l'afició celebrant el títol de lliga cridant allò de “Campeoooones! Campeoooones! Ooooé, ooooé oooé!” a mi em fa la sensació que alguna cosa no l'hem feta prou bé. Corro el perill, ja ho he dit abans, que se'm malinterpreti que se'm titlli de llepafils (o d'alguna altra cosa pitjor) amb l'argument que això no té cap mena d'importància, que no passa res, i que aquí tothom celebra els títols com vol. Només faltaria. Però això és el que anys enrere deia tothom amb les celebracions d'aniversari, quan tots cantàvem allò del “Cumpleaaaños feeeeliz, cumpleaaaños feeeeliz...” i ho trobàvem tan normal. Fins que un bon dia a algú de TV3, o d'allà on fos, se li va acudir fer una cançó al Super3 i posar de moda la cançoneta enganxosa aquella de l'“Anys i anys, per molts anys, a la una per molts anys!” amb què ara tots celebrem els aniversaris. No és normal, penso jo, que la Juve faci l'esforç de felicitar-nos pel títol en català i que nosaltres sortim a cantar el “Campeoooones, campeoooones”. D'alguna manera, ja que vénen més títols, hauríem de fer tots plegats un esforç i dissenyar alguna estratègia per normalitzar les coses i que els títols (i tot allò que es crida al camp) es puguin celebrar també en català. I els clubs i els jugadors en són la clau. Perquè pertanyen a un club que té el català com a llengua oficial, que fa servir el .cat des del primer dia, que surt al terreny de joc amb una samarreta que és una senyera, que l'11-S va deixar passar la Via Catalana pel mig del camp i que fins fa quatre dies ha tingut un president que se'n va anar a l'ONU a parlar de Catalunya i que un bon dia va dir allò que “la millor manera de demostrar el sentiment barcelonista és parlant en català”. I el preu que n'està pagant per tot això en forma de peticions de la fiscalia em sembla perfectament descriptible. Diguin-me llepafils. Però a mi el “Campeooones, campeoones” no em convenç.