El deute, les zones blaves i el procés sobiranista, a Blanes

Hi ha gats vells que es moren quan perden les urpes, però pel que es va sentir ahir en el debat de Blanes el representant d'EUiA-ICV, Joan Salmerón, que és un vetarà amb molts mandats d'experiència i que tant ha gaudit del poder com ha patit la tristesa de l'oposició, va llençar una esgarrapada als representats de l'equip de govern quan va retreure l'impacte que les zones blaves havien tingut sobre el comerç de la vila. L'urpada va ser tant ajustada que fins i tot Anselm Ramós, del PDB, per un cop i sense que servís de precedent, es va mostrar d'acord “amb el comunista”, i els altres candidats, Jordi Urgell, de Batega per Blanes; Jaume Pujadas, de la CUP; Sergio Atalaya, de Ciutadans; Salvador Tordera, del PP, i Àngel Canosa, d'ERC, van deixar sols Miquel Lupíañez, del PSC, i a Joaquim Torrecillas, de CiU, assegurant que l'afany recaptatori havia portat la mort al comerç de la vila. Tot i que Lupiáñez es va defensar dient que quan es va fer càrrec de l'Ajuntament el seu grup es va trobar amb un deute de catorze milions d'euros, dels quals n'hi havia un 1.300.000 destinats a pagaments immediats, entre altres coses, de les nòmines, dels quals no es disposaven i que per això s'hagué de buscar una solució d'urgència. Torrecillas va complementar l'argumentació de Lupiáñez puntualitzant que hi ha moments que “davant de determinades situacions en política s'han d'adoptar solucions doloroses que no plauen ningú”. El cert és que a la sala de plens, sota l'aparença d'un debat reposat, es descobrien importants diferències. I així Canosa es va dedicar a fustigar l'anterior equip de govern, i en el moment d'analitzar la crisi econòmica sobre la gent de la població va fer una lectura molt ajustada a les tesis defensades per la CUP, que es basen en r la lluita contra la pobresa energètica, contra els desnonaments i la desnutrició infantil. “Les polítiques socials –va dir Canosa– són una inversió, no una despesa”, una proposta que contrastava amb la de Ramos, que si bé va reconèixer la complicada situació també també va apostar per augmentar la seguretat i activar la figura del policia de barri, una idea que li va comprar Tordera, del PP, mentre que Pujades va assegurar que el que calia era convertir Blanes “en un poble en el qual s'hi pugi viure” i no en “una ciutat” en la qual s'hi vagi “a dormir”.

Jordi Urgell va preguntar on havien anat els diners cobrats en la zona blava i, mentre feia una aposta per la justícia social i la transparència, Pujadas va deixar clar que el seu grup feia quatre anys que seguia fil per randa les decisions de l'Ajuntament, i es va declarar dipositari de la democràcia directa. Torrecillas va apostar per un major apropament a la gent com un instrument per lluitar contra la crisi, i va oferir uns pressupostos participatius amb el protagonisme directe dels veïns. Canosa va despertar el vell antagonisme entre els de “dintre vila i els de fora vila” i va assegurar que la sort de Blanes no la podien decidir unes poques famílies, i en aquest punt Atalaya, de Ciutadans, es va mostrar partidari de “lluitar contra elpolitiqueig i treballar per fer un Blanes millor”.

No se sap si la millora arribarà amb el futur perllongament de la C-32 entre Blanes i Lloret de Mar, però, pel que es va escoltar, hi ha diversitat d'opinions, i si per a alguns pot ser la solució a tots els problemes de trànsit que s'han de patir a l'estiu “quan –com va dir Lupiáñez– Blanes passa dels 40.000 als 70.000 o 80.000 habitants i a Lloret se n'hi concentren 400.000”, d'altres van retreure que la nova infraestructura destruiria paratges incomparables com el Vilar.

Els retrets i les insinuacions van marcar la pujada del to d'un debat que es va escalfar quan es va preguntar sobre el procés sobiranista i quina seria la posició del futur alcalde davant d'un moment històric com el que s'estava plantejant. Va sorprendre la resposta del candidat popular, que en un to reposat es va declarar blanenc de moltes generacions i va assegurar que se sent ”molt blanenc, molt català i molt espanyol”, però encara més la d'Atalaya, de Ciutadans, que després d'atribuir-se el mèrit de representar la nova política va barrejar conceptes del centralisme vuitcentitsta perfumat amb un cert toc d'esquerres. Tots els altres candidats, fins i tot el socialista, es van mostrar partidaris del dret a decidir, però el cert és que a l'hora de demanar el vot tots van parlar que s'havia de rellançar el turisme amb la recuperació de la marca, afavorir la reindustrialització, solucionar temes propers com l'aparcament, les zones blaves i les vies de comunicació.