“Si ets una d'aquestes belleses que destaquen per les seves curves voluptuoses...”. El reclam de Zalando, una botiga en línia especialitzada en talles grosses, no n'és cap excepció. L'espectacular i voluminosa model Candice Auffine ha estat portada de l'últim calendari Pirelli i moltes empreses han començat a obrir línies dedicades a les talles grans. És el que en el sector de la moda s'ha batejat com a model curvy i que algunes cadenes com Mango –amb la seva línia Violeta– El Corte Inglés i Cortefiel estan explotant amb èxit. Però el que per les empreses és indicatiu d'un canvi de tendència, per les entitats que fa anys que lluiten perquè les talles s'adaptin a la dona real només és una moda.

Mango va decidir impulsar una línia de talles grans després de fer un estudi de mercat. “Vam detectar que cada vegada hi ha més dones que no troben opcions de moda a les botigues on van normalment i que això els generava frustració”, comenta el director de comunicació de Mango, Guillermo Corominas. L'empresa va llençar la marca Violeta al gener de l'any passat i, segons Corominas, ha resultat un èxit. “Rebem moltes expressions d'agraïment de dones que el que volen és sentir-se guapes independentment de la talla”, hi afegeix.

Violeta ofereix talles a partir de la 40 i això ha generat crítiques. Ells justifiquen la decisió assegurant que mai no han volgut parlar de talles “sinó de patronatge o de teixit”. Però les associacions que fa temps que treballen per conscienciar del mal del model de dona excessivament prima que venen botigues i passarel·les no hi estan d'acord. “D'alguna manera, amb aquesta separació de talles el que es fa és estigmatitzar les dones que, per constitució, necessiten talles més grans”, manifesta la directora de l'Associació contra l'Anorèxia i la Bulímia, Marta Voltas. Voltas recorda que segons l'estudi antropomètric presentat pel Ministeri de Sanitat fa 7 anys, el 40% de les dones manifestaven que tenien problemes per trobar roba de la seva talla. “El que passa és que les models no representen la majoria de les dones i això acaba afectant la salut, ja que per moltes, sobretot les més joves, el problema no és el sistema sinó que són elles mateixes”, subratlla Voltes, que reivindica una vegada més la necessitat de canviar “la relació entre bellesa i primesa per bellesa i benestar amb salut”.

Marga Serra, professora de Nutrició a la UOC i impulsora de la pàgina del Facebook Motius per donar la talla també critica que es valori l'extrema primesa. “El model estètic no es correspon a la realitat de la gent i és la causa de molts de trastorns. Moltes adolescents tenen conductes de risc perquè volen assemblar-se a les models de les passarel·les”, remarca Serra.

Entre els dissenyadors que també reivindiquen aquest canvi de tendència hi ha la firma italiana Elena Miró, que porta les seves models de talla 44 a Milà des de fa anys. L'any 2010 la van vetar i va rebre el suport del sector. “Ella va ser una de les pioneres. Va defensar el terme proporcions en lloc de talles. Ara hi ha més sensibilització als mitjans i a les xarxes socials, però els canvis reals no han arribat”, explica Marifé Estrada, una de les portaveus de la firma a l'Estat espanyol.

Una d'aquestes iniciatives noves per donar visibilitat a talles grosses va tenir lloc ahir a Barcelona. L'esdeveniment, batejat com a Models XL i impulsat per la promotora Gestar Events, es va celebrar al Palau de Congressos. Desfilaven a partir de la talla 42 i va ser el punt de partida d'un càsting per escollir la noia XL de l'any. “Moltes dones estan molt orgulloses de ser com són i no es volen aprimar per ser models”, explica Xavier Bové, administrador de Models XL.

La pàgina del Facebook creada per divulgar la iniciativa ha aconseguit més d'un milió de seguidores. “La idea és fer càstings per tot l'Estat, anar escollint la noia del mes a partir de les votacions dels seguidors. D'aquí a un any escollirem la noia XL de l'any”, hi afegeix Bové. I aclareix: “Nosaltres no som del món de la moda.”