Matí neolític

Aquest cap de setmana han tingut lloc les Jornades Europees del Patrimoni: una iniciativa transfronterera que, només a Catalunya, ha inclòs 450 activitats gratuïtes «per descobrir i viure el patrimoni», sobretot visites guiades, jornades de portes obertes i altres propostes lúdiques i divulgatives. Entre les activitats coordinades i difoses pel Consell Comarcal del Baix Empordà, ha destacat, pel seu interès i originalitat i també per l'èxit de públic –unes cinquanta persones, ahir al matí–, la visita guiada al dolmen de la cova d'en Daina, a Romanyà de la Selva, una construcció funerària neolítica aixecada uns 2.500 anys abans de Crist i encara molt ben conservada. La novetat d'aquest any era una demostració pràctica de com es feia la ceràmica en aquells temps remots, reproduint amb l'ajut d'un forn obert alguns dels recipients que s'han trobat esmicolats en el dolmen.

La sessió va començar poc després de les onze del matí amb una explicació sobre el terreny de l'època i les interioritats del dolmen, a càrrec de Daniel Punseti, arqueòleg i cap de l'àrea de Patrimoni del Consell Comarcal. Mentre la mainada més petita jugava per dins del dolmen com si fos un parc infantil de pedra, Punseti explicava que el dolmen havia estat una espècie de panteó tribal on els habitants del poblat veí enterraven els morts per tornar-los a la terra d'on provenien. El dolmen no era més que la reproducció d'una cova, aixecada pedra a pedra, segons va insistir l'arqueòleg, sense intervencions extraterrestres i amb uns mètodes constructius enginyosos però lluny encara de l'habilitat dels seus contemporanis egipcis, que en aquells moments ja anaven construint piràmides per la vida.

Tot seguit, el mestre ceramista Josep Matés va explicar, amb argila a la mà, com aquells preempordanesos feien els seus gerros sense torn de terrissaire, amb dues tècniques principals –el pessic i el xurro– i el foc com a etern aliat. Matés va fer un forn obert en un extrem del bosc, al costat de la carretera i amb tots els permisos i controls reglamentaris –incloent-hi els de les agrupacions de defensa forestal–, i van coure diverses peces, mentre els nens i nenes practicaven amb l'argila. Va ser un autèntic matí neolític que, almenys pel que fa al foc, no es repetirà: massa risc, fins i tot si es prenen totes les precaucions com era el cas.