Societat

MARK LITCHFIELD

PROPIETARI DEL MARIA ASSUMPTA

“No vaig fer res mal fet”

Assegura que la condemna va ser “injusta”

Manté que el Museu Marítim el volia comprar

Litchfield va comprar el vaixell l'any 1980. El dia que la nau es va enfonsar, ell n'era el capità. Ve ser condemnat a divuit mesos de presó per la mort de tres tripulants en el naufragi.

Què recorda del naufragi?
Va ser horrorós. Érem a prop de la costa, però seguíem la ruta que feien els vaixells locals. Els motors es van parar de cop i el vent bufava mar enfora. Gairebé vam evitar les roques, però la distància era molt curta i hi vam acabar xocant. Llavors la situació va ser caòtica, no sabíem qui estava salvat i qui no.
I el van condemnar. Què en pensa, de la sentència?
Mai l'he acceptada. Jo no vaig fer res malament. No vaig poder fer res per salvar el vaixell. Va ser una fallada dels motors, però algú va dir en el judici que havíem fet servir combustible contaminat. No és cert. Només el jurat sap per què em van enviar a la presó.
Van ser divuit mesos de presó?
De fet, me n'hi vaig passar set. Vaig tenir la sort de no viure cap mala experiència a la presó. Va ser tota una aventura i ho recordaré tota la vida. El més dur era saber que era una injustícia. Vaig intentar presentar recurs, però no va ser possible.
Per què va comprar el ‘Maria Assumpta'?
En aquell moment, buscàvem un vaixell per rodar-hi una pel·lícula. El propietari no sabia què fer-ne, estava en molt mal estat i vaig decidir comprar-lo. Finalment, la pel·lícula no es va fer i vam haver de recórrer als bancs per acabar de pagar les reparacions necessàries.
Què va representar per a vostè?
Va ser molt important per a mi. Sens dubte, era un vaixell molt especial. Vaig viatjar fins a Badalona, el lloc on s'havia construït, i vaig conèixer l'alcalde i més gent que tenien molt d'interès en el Maria Assumpta. En tinc bons records.
Sabia que s'hi havia comès un crim a bord?
A Torrevella vaig conèixer el vell capità. Em va dir que havia estat una baralla per una dona. Un mariner en va matar un altre a la coberta amb una navalla. No sóc supersticiós; això no ens va portar mala sort.
Havia pensat a vendre el vaixell?
Mesos abans de l'enfonsament, havia tingut contacte amb una delegació de Catalunya. Parlaven en nom de la Generalitat i del Museu Marítim. Estaven interessats a comprar el Maria Assumpta per exhibir-lo al port de Barcelona i havíem començat les negociacions. En aquell moment vaig pensar que enlloc estaria millor que a prop d'on s'havia construït. Jo en tenia cura, però sentia que l'havia de deixar tornar als seus orígens. És una llàstima que no pogués ser.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia