Pujol reivindica el seu llegat polític

L'últim dels llibres que s'han publicat al voltant dels 23 anys de Jordi Pujol com a president de la Generalitat i la seva figura pública és Jordi Pujol. Del relat al silenci (Gregal), un recull de vint entrevistes elaborat per la periodista Roser Pros-Roca que incorpora, com a fet remarcable, un pròleg escrit pel mateix Pujol. L'expresident aprofita per evidenciar els recents contratemps de la seva carrera –ara en mans dels jutges i que s'arrossega des que el 25 de juliol passat confessés que havia tingut diners ocults a l'estranger durant dècades– i per reivindicar la seva figura en el procés de transició cap a una eventual Catalunya independent. Així, l'expresident, amb aires metafòrics (fins i tot, bíblics), hi assegura: “La vida pot ser una llarga rastellera de petjades [...] Petjades d'algú que potser no arribarà al mar. Però que si el vent no les esborra seguiran assenyalant el camí de l'oasi, o del mar.” En tot cas, una declaració gairebé jeroglífica que ni tan sols Pros-Roca esperava llegir: “Després de saber que havíem de publicar l'obra, Pujol va enviar-nos el text, de poc més de dos paràgrafs”, comenta. En aquest text, l'expresident “sembla disculpar-se” del que l'ha esquitxat. Tot i això, “reivindica tot allò que va fer i que, gràcies a ell, es té a Catalunya”, hi afegeix Pros. L'escrit reflecteix la preocupació de l'expresident respecte del record que se'n tindrà quan ja no hi sigui: “[...] amb ànim positiu, el caminant pot pensar que, malgrat les marrades, les seves petjades no seran esborrades per un vent impetuós i hostil. Ni el seu relat definitivament silenciat. O oblidat.”

“Aquest assaig vol valorar l'obra i la persona, deixant de banda les boires que l'envolten. Després de 60 anys dedicat plenament a Catalunya, cal que no s'oblidi el que ha fet”, assenyala l'autora. Així, doncs, des del rector de la Sagrada Família, mossèn Lluís Bonet, fins a l'expresident de la cambra catalana Joan Rigol, passant per Rosa Bruguera, exsecretària personal de Pujol, exposen les experiències viscudes amb ell i aporten llum nova a la trajectòria de l'exdirigent.

A més, en el recull tampoc no hi falten crítiques i opinions contràries a les de Pujol; ni tan sols anècdotes que, segons explica Pros-Roca, “humanitzen” el protagonista i donen una visió propera i totalment inèdita –“aquella que poques persones poden tenir”, puntualitza–. Sense més intencions que “posar en valor el recorregut de Jordi Pujol”, en paraules de la periodista, el llibre ve a dir allò que el temps passat sempre era millor. No obstant això, el temps hauria de posar, tot plegat, al seu lloc.