“Volem una campanya de continguts, no de noms i llistes”

És el que és, i no comencem de zero, ja que reactivem la campanya anterior al 9-N. I una campanya de mobilització l'has de concentrar, no pots tenir la gent permanentment activada, és esgotador. Cent dies són prou per una campanya d'aquesta intensitat, tenint en compte que encarem la recta final i la fase més important serà l'últim mes.

Sí, és una macroconversa en què volem arribar a tanta gent com puguem, amb 1,2 milions de trucades. Hi està vinculat el 10+: a partir de la informació obtinguda farem una campanya més pròxima, personalitzada, de complicitat, en què deu persones del teu entorn t'acompanyen en els dubtes que tens. És com un porta a porta, però no en porta freda.

És evident, primer fas una radiografia amb informació anònima per tenir una bona fotografia del país. I molta gent simplement no vol contestar. Però partim de la base que molts han desconnectat emocionalment del marc actual i veuen que Espanya ja no dóna les eines per al que volem fer, però no han fet la connexió cap al país nou. La decisió no és senzilla. Aquesta gent expressa les seves inquietuds i dubtes, i ens diu: “tinc clar que allò no ho vull, però no tinc clar si vull això que em dieu.” Aquests poden fer que el 27-S es decanti a una banda o l'altra, i és amb qui volem treballar. Si algú té molt clar que ho vol o que no, ja no cal parlar-ne.

N'hi ha molts, no un de sol. Cada persona té els seus, i és molt important entendre'ls i treballar-los individualment. Fins ara s'ha fet un discurs molt genèric, considerant que tothom amb dubtes tenia un perfil igual, i no és així. Hi ha gent que té clar el maltractament històric però diu que ha vist una guerra i no sap de què són capaços, altres per motius pràctics, o que no saben què passarà amb la UE, l'euro, l'economia... Hi estarien d'acord, però si els problemes relacionats són tan grans potser s'ho pensen. El relat llavors s'ha d'enfocar des del punt de vista de la securització, tot i que aquests riscos són sovint més instrumentals que no pas reals.

Sí i no. El 9-N van votar 1,9 milions pel sí i sí, i a les municipals les opcions explícitament independentistes en van tenir 1,4. Hi ha, doncs, mig milió de persones a favor d'un estat a qui no convencen les candidatures que es presenten per tirar-lo endavant, i tenen dubtes a concretar-ho a nivell electoral. Hem de treballar aquest espai. Per exemple, hi ha molta gent a qui no convenç que el procés el lideri Mas, és independentista i potser va votar BComú. Per això, cal posar l'èmfasi en el què més que en el qui. La nostra feina és explicar el què i el perquè; el qui és feina dels partits. La campanya està al servei del fi, i de tots els que vulguin fer això.

És prou important perquè sigui discutida entre les entitats. Però el mandat de la campanya no canvia, l'ambició és posar sobre la taula el debat perquè se'n parli amb tranquil·litat. Cal que tots ens impliquem en campanyes de petit format, si arribem a entre 50.000 i 100.000 persones pot ser un gruix molt important que simplement en vol parlar amb calma. Hi ha qui potser vol votar independència però no votar un partit independentista. Volem una campanya de continguts, no de noms i de llistes. A vegades ens hi obsessionem, i això no atreu noves sensibilitats a la causa, simplement reubica el debat entre els convençuts. A més, ens desvia de l'objectiu final d'iniciar un projecte comú engrescador.

Més que poc explicat, se n'ha parlat poc. Obsessionats amb el qui i el quan, ens hem oblidat del perquè. Reinicia és un espai de trobada d'iniciatives al voltant del projecte constitucional, cal crear espais de confluència en què tothom pugui fer les seves propostes. Cal una campanya de continguts: quès i perquès. Tenim molta enveja de la campanya escocesa, la gent en podia parlar sense que se la prejutgés o estigmatitzés. I cal reconèixer que la gent pot dubtar.

Mirant les municipals, no. I a nivell d'entitats tampoc hi veig refredament, tot al contrari: ens demanen que els donem feina.

No és negativa. Si volem democràcia no podem criticar la democràcia, l'ha votat la majoria. I el nombre de regidors independentistes ha augmentat: el procés no es frena, simplement es recol·loca. A BComú hi ha molts independentistes declarats, cal llegir-ho en aquesta clau. El procés pot tenir accents molt diferents i cal trobar el paraigua comú a curt termini. Aquest és el repte de la nostra campanya.

De manera natural ja s'han anat produint moviments, pensa que són espais complexos, molt plurals i amb molts matisos. En els partits en què no és l'eix central aquest és un debat sobrevingut, comprensible en un moment com l'actual en què és una qüestió central. Són els símbols dels temps, els partits s'adapten a la societat i també evolucionen en l'eix nacional, però també en pràctica democràtica, en transparència... Passa a tot arreu, si bé a Catalunya hi afegim el tema nacional. ICV fa temps ja que ha perdut votants per aquesta via, l'espai electoral ja s'ha reubicat. S'està obrint a altres maneres de fer política. En realitat, el projecte del partit no és independentista, sinó federalista o confederalista. I si no ho veus viable, aquest ja no és el teu projecte.L'ordre dels factors és important per mi: primer siguem independents i després ja veurem si és possible la confederació. De la manera contrària, en canvi, crec que no hi ha recorregut. Per mi la independència no deixa de ser un instrument, i es poden atreure independentistes d'ICV si es dota de contingut. Cal fer créixer no el nacionalisme sinó l'independentisme com a instrument, perquè hi ha la convicció que el marc actual està superat. Totes les lectures són legítimes.

No aniré en cap llista, la meva etapa institucional s'ha acabat. He estat circumstancialment eurodiputat, però venia d'altres campanyes de la societat civil i ara hi torno, ja tinc prou feina.

Ja passa que circulen noms de manera genèrica... Hem parlat massa de noms i poc del perquè, i a mi el que m'inquietava era parlar d'això. A l'ANC hi havia gent més qualificada, a mi em tocava fer el que estic fent.

En l'escenari europeu no es mourà explícitament res, però és un projecte pragmàtic que s'adapta a les circumstàncies. Discretament ja s'estan fent moltes coses a escala europea, hi ha molta expectació. A ningú li interessa que el conflicte s'enquisti, i si hi ha una majoria clara les institucions europees hauran de fer una reflexió, tot i que no sé en què es traduirà, no sé si obligarà el govern espanyol a negociar. Encara que no hi estigui d'acord, en algun moment s'haurà d'asseure a pactar, i les eines de negociació són molt diferents depenent del 27-S.

Legalment, amb una majoria de diputats pots començar el procés, però si tens la majoria de vots té més força. Amb un referèndum a l'escocesa no estaríem parlant de tot això, però ni el govern espanyol ni l'oposició ho han volgut. És el que hi ha, i en funció del que surti tindrem un mandat o un altre per negociar el que toqui. Ja parlarem de si caldrà un referèndum de ratificació, són escenaris que no deixen de ser especulatius.